Arxiu d'etiquetes: ser mare

1 any com a mare | 1 year as a mum

12 mesos i 365 dies.

El meu primer any com a mare ha passat quasi sense adonar-me. No sé si em toca fer una gran reflexió i quina seria sense recòrrer a tota una sèrie de tòpics típics, que potser no serien gaire originals, però alguns d’altra banda, molt certs!

Realment, quan t’hi trobes (fent de mare vull dir), veus que no tens gens ni mica de temps per parar-te a pensar i ser conscient dels canvis emocionals i vitals que t’estan succeïnt, sense planificar clar, i tot “sobre la marxa” ho vas abordant.

Evidentment que, en perspectiva, tot és fantàstic, l’experiència és boníssima, maquíssima, no ho canviaries per res del món, perquè veure nèixer el teu fill, veure-li la carona després de sentir les seves patadetes dins la panxa, és el més gran i meravellós que t’ha pogut massar mai, etc. etc.

Però mentre escric també recordo situacions concretes, dies i experiències dures, sobretot dels inicis: el doloriment dels dies després del part, el “fliping” de quan et puja la llet, els dubtes, el “i ara què faig?”, els còlics que no acaben mai, el “no puc més”… etc, etc. (i la que digui que tot és supermegafantàstic i xupiguai, MENTEIX). Llavors te’n adones que potser si que t’ha afectat, que tot això de ser mare t’ha fet canviar una mica i ser com ets ara.

No sóc la mateixa que fa 1 anys, és evident. Bé, sí que sóc la mateixa però no ben bé, m’explico: si miro ben endins ben endins meu, allà al fons, hi trobo coses noves, més responsabilitat, més patiment, més conscient, més realista… obvietats, pensareu, però fins que no ho sents de veritat, no saps què implica tot això.

Però tampoc tot són “lloses” que pesen sobre la meva esquena, no. També m’he adonat de coses molt positives: sóc capaç de fer deu mil coses alhora (no només dues!), puc cuinar 3 o 4 menjars diferents, posar la rentadora, mentrestant passar la mopa, donar el dinar al Roger mentre canto mac mec mic, consulto el correu electrònic i entro al facebook (per allò de no perdre vida social…); tinc molta més energia i força de la que em pensava, optimitzo molt millor el temps, sobretot cada matí quan toca arreglar-se i vestir-se una, arreglar el nen, esmorzar un i l’altre, carregar amb tot, etc. no sé com però és com si apareguessin braços i mans extres per agafar-ho tot!

El més clar i el que tothom percep, és que no puc sortir de nit tant com abans, però quan ho faig, de tant en tant, disfruto com la que més. L’endemà m’aixeco amb son i ressaca però el Roger em somriu i diu “ma ma ma” i per mi llavors no hi ha excuses que valguin per no jugar amb ell. Res és igual, però tampoc tot és tan diferent. El jo, i el “tu i jo” passa a ser el “nosaltres” i aprens a viure en tribu, com diuen.

No sé quin balanç faria el meu fill del seu primer any de vida tenint-me com a mare, no sé si ho he fet prou bé, si podria fer-ho millor, però sigui com sigui sóc de les que pensa que no valen gaires consells, sinó que el més recomanable és seguir la teva intuïció i el teu sentit comú, fer el cas just als que t’envolten, i sobretot, sobretot, sobretot, pensar sempre que aquest moment no es tornarà a repetir, per tant, viu-lo i disfruta’l.

Felicitats Roger! T’estimo!

20120225-115411.jpg

20120225-143648.jpg

COMPARTEIX-LO | COMPÁRTELOTweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on TumblrEmail this to someone