Em sembla impossible, però ja fa un any Adrià. Fa un any que empenyies amb força per arribar a aquest món, i els meus braços t’acollien per primera vegada.
Tu no ho saps petit meu, però avui és l’últim dia. L’últim dia d’estar junts a totes hores, d’abraçar-te en qualsevol moment, de mirar-te i olorar-te sense horaris i fer-te petons quan ho necessites.
Hola de nou! Torno a actualitzar després d’un mes d’inactivitat al blog. La veritat és que amb els dos peques amb mi 24 hores costa molt posar-s’hi i trobar temes, a part de que també ve de gust desconnectar i disfrutar amb calma de l’estiu… Continua llegint
Des de l’editorial Cruïlla ens va arribar a principis d’estiu un exemplar del libre “CONTES PER EDUCAR INFANTS FELIÇOS”, de Begoña Ibarrola. I avui us porto una breu sinopsi, així com la meva opinió personal. Continua llegint
El meu petit avui fa 9 mesos. 9 mesos que va estar a dins meu i ara ja ha viscut els seus primers nous mesos fora de mi, però amb mi. És bon moment per parlar-vos de l’exterogestació, o gestació exterior, els segons nou mesos d'”embaràs”. Continua llegint
Hola de nou! Avui volia compartir amb vosaltres una mica com va anar el dia del bateig de l’Adrià. Va ser el 30 d’abril, a Sitges. No tinc masses fotos perquè vaig preferir gaudir de cada moment sense estar massa pendent del telèfon, però alguns familiars sí que en van fer, així que alguna cosa us puc ensenyar. Continua llegint
Aquests dies de pont han estat un pél extranys… perquè en Roger està de viatge amb els avis (torna avui!), #elparedelsnens ha estat fora cada dia, del matí a la nit, per temes de feina, i jo m’he quedat a casa amb el babyAdrià. Ell i jo solets, força tranquils (que no us diré que no s’està bé), però per altra banda, he trobat molt a faltar el soroll, el moviment i la vida que hi ha casa quan hi som tots. Més feina, sí, però quan la casa està buida sembla tan gran que enyores el bullici que hi ha amb tota la família. Continua llegint
Des de fa uns anys que em preocupo més per l’alimentació, potser coincidint amb que sóc mare, segurament, que ha fet que em torni més responsable i conscient dels beneficis de menjar sa, i al mateix temps, dels riscos de no fer-ho. I amb els nostres fills, intentem fer-ho bé des del principi. Continua llegint
Deu ser perquè ens fa immensament feliç, sinó, què ens porta a voler capgirar la nostra vida, sacsejar-la i llençar-la al buit, quan som mares?
Subscriu-te al blog i rebràs per correu electrònic totes les novetats!
Suscríbete al blog y recibirás por correo electrónico las novedades!
