Ets mare. D’acord, no és que tinguis cap mèrit superior, ni cap honor que et faci passar per davant dels altres, simplement ets mare perquè ho has escollit, o no. Potser voldries ser-ho i no ho ets, potser ho ets per les circumstàncies. Continua llegint
Hola Roger,
Has marxat de colònies, les teves primeres colònies, quina emoció oi? Aquesta no és una carta d’enyorança, ni de tristesa, no. Em sento satisfeta de que siguis on ets, i somric imaginant què deus estar fent, tot allò que estàs experimentant per tu mateix.
Els que em seguiu per Instagram ja sabeu que aquest 2017 tenim un nou projecte entre mans: la nostra pròpia camper!
T’adormo amb petons, cada dia. Petonets suaus, rodons, amb els llavis i amb el nas. Petons a les galtes, a les orelles i als ulls, perquè t’adormis tranquil, sabent que estic amb tu. Continua llegint
Fa temps que no us parlo de’n Roger. Es fa gran, i està canviat, físicament i de caràcter. D’aquí pocs mesos farà 6 anys (6 anys!!!) i cada vegada tinc més clar que és veritat el que em deien algunes mares amb més experiència i fills i que jo: “nens grans, problemes grans”. La cosa es va complicant a mesura que creixen, sí…
Em sembla impossible, però ja fa un any Adrià. Fa un any que empenyies amb força per arribar a aquest món, i els meus braços t’acollien per primera vegada.
Subscriu-te al blog i rebràs per correu electrònic totes les novetats!
Suscríbete al blog y recibirás por correo electrónico las novedades!
