El gegant moro i la lluna. Un conte de Festa Major per als petits de la casa

Sabeu per què el gegant moro de Sitges porta una mitja lluna al seu turbant? És una història molt antiga que només coneixen els nens i nenes del poble, perquè només ells saben guardar aquest gran secret.

Hi havia una vegada, fa molts i molts anys, un nen sitgetà que es deia Guim i que vivia en una casa de pedra al Carrer d’en Bosch. El petit Guim cada nit, quan tothom dormia i les llums de tot el poble s’apagaven, pujava al terrat a mirar la lluna, i es preguntava meravellat si algun dia podria arribar a tocar-la.

En Fa-luch, el gegant moro, que vivia al seu Palau just al costat de casa d’en Guim,  sabia què feia cada nit aquell menut de 6 anys, perquè al ser tant alt, el cap li sortia per sobre del terrat de casa seva.

Com que els gegants són màgics i poden ajudar als nens,  en Fa-luch va decidir parlar amb en Guim. Una nit d’estiu, mentre estava estirat mirant el cel, va sentir una veu profunda que li deia:

– Tssst, tssst, ep! Guiim!

Quin ensurt! En Guim va fer un bot i es va posar dret de cop, va encendre la llanterna que duia a la butxaca del pijama i va il·luminar tot el seu voltant, fins descobrir el cap del gegant moro que sobresortia del terrat del costat.

Fa-luch! Què fas despert? Els pares m’han dit que els gegants dormen tot l’any fins que arriba la vigília de Festa Major! –va exclamar en Guim.

Els gegants dormim amb els ulls oberts – va dir en Fa-luch – No ho veus que no els podem tancar? A més, com que sóc tan alt, tan alt, han hagut de foradar el sostre perquè si no, no hi cabia. I vés, amb el temps, de tant tenir el cap a les altures, m’he fet amic de la lluna…

Ah si? Doncs a mi m’agradaria poder tocar la lluna –exclamà en Guim- M’agrada molt com brilla, i sempre li explico coses quan pujo aquí dalt.

Ja ho sé, per què et penses que m’he saltat les normes i m’he posat a parlar amb tu? Els gegants no podem parlar amb els nens i nenes del poble, però amb tu he fet una excepció… ets el meu veí i et veig tan interessat en…

Què, què? Em portaràs a la lluna Fa-luch? Siiii, sisplau!

Ufff! Hauríem de construir un coet i fer-nos astronautes, quina feinada! Faré una cosa millor Guim, jo et portaré la lluna a tu -li va dir el gegant moro

En Fa-luch li va demanar que estigués molt atent al cel, perquè hi hauria una nit, per la lluna nova d’agost, que aquesta desapareixeria del cel… i seria impossible veure-la. Just abans de la Festa Major.

“Però com pot ser?” Va pensar en Guim, com podrà el gegant portar-me la lluna? Quin misteri.

S’acostava la vigília de Festa Major, els balls assajaven pels carrers de Sitges, se sentien gralles i es respiraven nervis i emoció. En Guim continuava pujant al terrat cada nit, però aquella vegada va ser diferent: en Fa-luch no treia el cap, tot era negre i no trobava la lluna en cap tros de cel. El gegant tenia raó!

L’endemà el carrer d’en Bosch s’ompliria de gent, pares i mares, tots els nens i nenes de Sitges s’aplegarien davant del Palau del Rei Moro. En Guim no ho sabia, però els gegants moros estrenaven vestits nous, i tot el poble volia veure com n’havien quedat de bonics! A l’obrir-se les portes del Palau, els geganters van treure en Fa-luch i la La-hia, i amb parsimònia els van anar vestint i pentinant. Quina preciositat de roba, i quines capes! Només quedava un detall per descobrir: el barret del gegant moro.

En Guim s’ho mirava des del seu balcó, just a l’alçada de la cara del gegant. Llavors es va enfilar per l’escala un geganter a posar-li un turbant verd i groc, i tothom aplaudia! Però quedava un detall. Van treure una capsa daurada i un altre geganter cridà: “Falta la lluna! Però no hi arribem! Noi, podem pujar al teu balcó?”. En Guim va obrir la porta i aquell geganter li va donar una lluna daurada, grossa i molt brillant, per a col•locar-la dalt de tot del barret d’en Fa-luch. I ho va fer, nerviós però content, mentre tothom aplaudia.

Sí, el gegant li havia portat la lluna, i ell l’havia posat, per sempre, al seu turbant. Les gralles van engegar i els gegants s’alçaren a ballar. I mentre tombava, en una revolada, en Fa-luch va picar-li l’ullet. I en Guim va somriure satisfet, feliç.

I així és com cada Festa Major, el gegant moro porta la lluna al seu barret, la lluna nova d’agost. Per això els nens i nenes de Sitges que saben la història del petit Guim, somriuen al gegant mirant cap al cel, sabent que la màgia de la lluna es fa realitat cada Festa Major.

 

COMPARTEIX-LO | COMPÁRTELOTweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on TumblrEmail this to someone

Un pensament a “El gegant moro i la lluna. Un conte de Festa Major per als petits de la casa

Vols comentar alguna cosa? | Quieres decirme algo?