Com dormim a casa nostra? | ¿Cómo dormimos en casa?

Us ensenyo les habitacions del Roger i l’Adrià i us explico com han evolucionat, i com dormim ara mateix a casa nostra.

Fa uns dies, vaig publicar una foto a instagram on us ensenyava un trosset d l’habitació de l’Adrià, i us explicava que no la fa servir, perquè dorm amb nosaltres. Llavors me’n vaig adonar que mai us havia parlat de com dormim a casa nostra. Us he ensenyat trossets de les habitacions, de la decoració, però no de la vida que hi fem.

Cada família ha de trobar el seu equilibri, la seva fòrmula per dormir i descansar bé. No hi ha mètodes màgics ni trucs que serveixin per a tothom, però el més important és respectar les necessitats i els ritmes de cada nen.

On dorm en Roger?

En Roger sempre ha sigut un nen que, des del principi, ens ho posat tot molt fàcil. Als 3-4 mesos ja dormia tota la nit, just en el moment que el moisès se li començava a quedar petit i vam passar-lo al bressol i a la seva  habitació de bebé. Ara ho penso i sento com pena, però ell estava bé, dormia bé, content, i en aquell moment vam creure que el millor era fer-ho així. Tinc alguna foto d’aquella època, quins records…

 

 

Quan el Roger va créixer, vaig dissenyar la seva nova habitació, llavors tenia aproximadament 2 anys i mig (any 2013), i vam passar del bressol al llit de “nen gran” (us vaig ensenyar el resultat en aquest post).

 

 

 

 

 

Amb el pas del temps la seva habitació ha anat evolucionant, per adaptar-se als seus gustos i a la seva edat. La decoració s’ha anat actualitzant, amb elements de botigues especialitzades, com Deco&kids, per exemple, una de les meves preferides: coixins, pòsters, vinils, il·luminació, la bossa de paper, etc.

  

I així dorm, a dia d’avui el Roger.

L’arribada de l’Adrià

 

Amb l’Adrià a les nostres vides no sabíem què ens deparava el futur amb el tema de dormir. Durant l’embaràs vaig decorar una habitació de bebé per a ell, amb un bressol, tot i que el moisès estava a la nostra habitació. Per inspirar-me vaig crear el “Moodboard habitació Adrià”.

 

   

A l’habitació de l’Adrià predomina el color gris, amb tocs mint i blanc i negre. Les parets estan pintades de gris fins a la meitat, aproximadament. El vinil i alguna làmina són de Catita Illustrations i la resta és de Deco&kids, com també la roba de llit (la funda nòrdica de núvols de Ferm living que veieu, és una passada de bonica). Les cortines són d’H&M i el bressol d’Ikea.

Il·lusa de mi, pensava que potser seria com el Roger. Però no.

Si alguna cosa m’ha ensenyat la maternitat és que no pots fer plans, ni previsions. Cada fill és diferent i cal anar-se adaptant a cada etapa, a mesura que creixen.

L’adirà va venir per revolucionar-ho tot. Ha estat i és un bebé més demandant i més “apegat”, amb lactància més prolongada. Des del primer dia que dorm enganxat a mi, i el moisès només ens servia per deixar-hi roba a sobre. Es despertava i me’l posava al pit i dormíem encantats. Cap als 4 o 6 mesos, ja no recordo, quan semblava que es despertava 1 o 2 vegades a la nit, vaig intentar posar-lo a dormir a la seva habitació. L’adormia al pit i el deixava allà, i quan es despertava doncs jo m’aixecava, li donava el pit i intentava tornar-lo a deixar al seu bressol, però a la poca estona es tornava a despertar buscant-me i plorava. No va durar masses dies…

Això d’aixecar-se era molt dur, així que vam decidir posar el bressol a la nostra habitació, i com que continuava amb el pit, doncs adaptar-lo per fer collit. Vaig buscar un DIY per internet per enganxar la cuna al nostra llit, i així dormim, encara avui, plàcidament

Ara per ara ho fem així.é  No sé com evolucionarà, he aprés que és millor no fer-se cap idea en concret i deixar que les coses vagin succeïnt al ritme que toca. Ara l’Adrià dorm molt millor, no pren pit de nit, i es desperta ocasionalment. Al Roger li encanta venir al llit gran i adormir-se amb mi i el seu germà, i després el portem al seu llit.

Quan l’Adrià creixi més i se li faci petit el bressol estic pensant de redecorar l’habitació del Roger i fer-la una habitació conjunta, però tinc dubtes de si això anirà bé o no… el Roger té 4 anys i pico més i tard o d’hora voldrà convidar algun amic algun dia a dormir, o potser voldrà intimitat, quan sigui adolescent. Ai, quants dubtes! Perquè per altra banda penso que si estan junts s’ho passaran genial, reforçaran vincles, compartiran confidències… i ara per ara en Roger em diu que sí que vol.

Si fes això, l’habitació que ara és la de l’Adrià es convertiria en una habitación de jocs-estudi, espai comú per treballar, posar ordinadors, etc. perquè també penso que és millor tenir aquestes eines en un lloc d’accés comú, no vull tenir pc ni TV a les habitacions.

Què m’aconselleu? Què en penseu vosaltres? Com dormiu a casa vostra? Feu collit? Dormen junts? Espero els vostres comentaris.


Os enseño las habitaciones del Roger y Adrià y os cuento cómo han evolucionado, y como dormimos ahora mismo en nuestra casa.

Hace unos días, publiqué una foto en instagram donde os enseñaba un trocito de la habitación del Adrià, y os contaba que no la usa, porque duerme con nosotros. Entonces me di cuenta de que nunca le había hablado de cómo dormimos en nuestra casa. Os he enseñado trocitos de las habitaciones, de la decoración, pero no de la vida que hacemos en ellas.

Cada familia debe encontrar su equilibrio, su fórmula para dormir y descansar bien. No hay métodos mágicos ni trucos que sirvan para todos, pero lo más importante es respetar las necesidades y los ritmos de cada niño.

¿Dónde duerme en Roger?

Roger siempre ha sido un niño que, desde el principio, nos lo puesto todo muy fácil. A los 3-4 meses ya dormía toda la noche, justo en el momento que el moisés se le empezaba a quedar pequeño y lo pasamos a la cuna en su habitación de bebé. Ahora lo pienso y siento como pena, pero él estaba bien, dormía bien, contento, y en ese momento creímos que lo mejor era hacerlo así. Tengo alguna foto de aquella época, qué recuerdos …

Cuando el Roger creció, diseñé su nueva habitación, entonces tenía aproximadamente 2 años y medio (2013), y pasamos de la cuna a la cama de “niño mayor”.

Con el paso del tiempo su habitación ha ido evolucionando, para adaptarse a sus gustos y su edad. La decoración se ha ido actualizando, con elementos de tiendas especializadas, como Deco & kids, por ejemplo, una de mis preferidas: cojines, pósters, vinilos, iluminación, la bolsa de papel, etc.

Y así duerme, a día de hoy Roger.

La llegada de Adrià

Con Adrià en nuestras vidas no sabíamos qué nos depararía el futuro con el tema dormir. Durante el embarazo decoré una habitación de bebé para él, con una cuna, aunque el moisés estaba en nuestra habitación. Para inspirarme creé el un moodboard.

En la habitación de Adrià predomina el color gris, con toques mint y blanco y negro. Las paredes están pintadas de gris hasta la mitad, aproximadamente. El vinilo y alguna lámina son de Catita Illustrations y el resto es de Deco & kids, así como la ropa de cama (la funda nórdica de nubes de Ferm living que veis, es una pasada de bonita). Las cortinas son de H&M y la cuna de Ikea.

Ilusa de mí, pensaba que quizá sería como el Roger. Pero no.

Si algo me ha enseñado la maternidad es que no puedes hacer planes, ni previsiones. Cada hijo es diferente y hay que irse adaptando a cada etapa, a medida que crecen.

Adrià vino para revolucionarlo todo. Ha sido y es un bebé más demandante y más apegado, con lactancia más prolongada. Desde el primer día que duerme a mi lado, y el moisés sólo nos servía para dejar ropa encima. Se despertaba y me lo ponía en el pecho y dormíamos encantados. Hacia los 4 o 6 meses, ya no recuerdo, cuando parecía que se despertaba un poco menos, 1 o 2 veces por la noche, intenté ponerlo a dormir en su habitación. Lo dormía en el pecho y lo dejaba allí, y cuando se despertaba pues yo me levantaba, le daba el pecho e intentaba volverlo a dejar en su cuna, pero al poco rato se volvía a despertar buscándome y lloraba. No duramos demasiados días así …

Esto de levantarse era muy duro, así que decidimos poner la cuna en nuestra habitación, y como continuaba con el pecho, pues adaptarlo como colecho. De forma totalmente rudimentaria, siguiendo un DIY de internet, pusimos la cuna de cohecho pegadiza a nuestra cama y así dormimos, todavía hoy, plácidamente

Hoy por hoy lo hacemos así. No sé cómo evolucionará el tema, he aprendido que es mejor no hacerse ninguna idea concreta y dejar que las cosas vayan pasando al ritmo que toca. Ahora Adrià duerme mucho mejor, no toma pecho de noche, y se despierta ocasionalmente. Al Roger le encanta venir a la cama grande y dormirse junto conmigo y su hermano, y luego lo llevamos a su cama.

Cuando Adrià crezca más y se le haga pequeño la cuna estoy pensando en redecorar la habitación de Roger y hacerla una habitación conjunta, pero tengo dudas de si esto irá bien o no … Roger tiene 4 años y pico más y querrá invitar algún amigo algún día a dormir, o tal vez querrá intimidad, cuando sea adolescente. Ay, cuántas dudas! Porque por otro lado pienso que si están juntos lo pasarán genial, reforzarán vínculos, compartirán confidencias … y hoy por hoy Roger me dice que sí quiere.

Si hiciera eso, la habitación que ahora es la de Adrià se convertiría en una habitación de juegos-estudio, espacio común para trabajar, poner ordenadores, etc. porque también pienso que es mejor tener estas herramientas en un lugar de acceso común, no quiero tener pc ni TV en las habitaciones.

¿Qué me aconsejáis? ¿Qué pensáis vosotros? Como dormís vosotros en casa? Hacéis colecho? Duermen juntos vuestros hijos?

COMPARTEIX-LO | COMPÁRTELOTweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on TumblrEmail this to someone

12 pensaments a “Com dormim a casa nostra? | ¿Cómo dormimos en casa?

  1. ktalana

    Ostres Vinyet estem igual! La situació amb la Marta va ser molt semblant a la del Roger, amb dos mesos i mig ja dormia bé a la seva habitació però amb l’Eloi va ser tot el contrari, necessitava estar enganxat a mi, no volia moisés i dormia al nostre llit. Ara el tinc al meu costat amb la mateixa cuna que la teva i estem pensant en passar-lo a l’habitació que havíem muntat per ell però la Marta demana amb moltes ganes que dormin junts i tampoc sabem què fer… ells es porten tres anys i 8 mesos. També hem pensat en transformar l’habitació en sala de joc si finalment dormen junts però no ho acabem de veure clar… Seguiré els comentaris a veure si algú ens sap donar una mica de llum!

    Petonets!!

    Respon
    1. small and nice Autor de l'entrada

      Cristina, gràcies pel comentari! Crec que acabaré arriscant-me i posant-los junts, però de moment seguim així un temps més, que estem còmodes i a mi em fa pena separar-me d’ell… Us aniré informant 😉

      Respon
  2. Aroa

    Hola, yo tengo un niño de 2 años, Arnau. Y ha sido como Adriá, siempre pegado a mi con el pecho y durmiendo en nuestra cama o con la cuna en nuestra habitación. A los 18 meses, la cunita se le quedó pequeña (era una cuna antigua y muy pequeña, la misma que usé yo de bebé). Entonces decidimos prepararle su habitacion e intentar así hacer el cambio. Compramos una cama nido (con otra cama escondida en la parte inferior) de 90×200. La verdad es que fué un acierto porque aunque ya duerme en su cama y su habitación, siempre nos tumbamos con él para contarle un cuento etc… además de vez en cuando se sigue despertando pidiendo nuestra presencia, así que cada noche sacamos la “cama nido” y nos quedamos ahí junto a él, muchos días me quedo dormida y amanezco en su habitación. Es una cama muy práctica y cómoda, ideal para dormir los dos hermanos juntitos, para invitar a algún amiguito o dormir uno de vosotros si el niño lo requiere. Pienso que si dejais un cuarto de juegos también está la opción de un sofá cama para posibles visitas. Yo definitamente optaría porque dormirian juntos hasta que no pidan lo contrario; además pienso que los niños que requieren más atención de los padres a la hora de dormir pueden ver satisfesas esas demandas al tener al hermano al lado y dormir con él.

    Respon
    1. Carola

      La Greta també ha estat molt demandant, i de fet ara amb 4 anyets tot i que dorm al seu llitet gairebé cada nit apareix al nostre, de vegades que ja són les 7 del matí i de vegades a la 1 de la matinada, així que al llit gran ens despertem cada dia 3☺️ Per mi sempre va ser la solució còmode i efectiva, a dormir amb nosaltres, plorava al estar soleta i jo també volia i necessitava dormir així que “juntets millor”. Reconec però que hi ha etapes difícils, en que 3 en un llit són multitud, però com diu una amiga “no en conec cap de 15 anys que dormi amb els pares” així que aprofitarem el moment perquè estic segura que després l’enyoraré. El nostre ritual d’anar a dormir és sempre un o dos contes al seu llit (si són meus de llibres, si són del pare inventats) i ens quedem al costadet fins que s’adorm, de moment anar a dormir soleta o deixar-la i que s’adormi no ho hem aconseguit mai, no en vol sentir parlar😰 i nosaltres hem decidit no forçar, ja ho farà quan se senti prou segura, per tant tenim un sillonet al costat del seu llit(el mateix que el Roger però en blanc) per poder estar nosaltres còmodes en aquest acompanyament cap a la son.
      Cada nen és un món i cada mare i pare també😂😂😂
      Petons guapa!

      Respon
      1. small and nice Autor de l'entrada

        Estic d’acord amb tu Carola, és millor no forçar situacions, que creixen molt de pressa i no ens n’adonarem que sortiran per la nit i nosaltres estarem despertes patint! jeje! Si ara ens necessiten al seu costat, doncs hem de ser-hi. A mi m’encanta quan s’adormen amb mi… com tu has dit, quan no ho facin enyoraré aquests moments.

        Respon
  3. Lidialopezherrera

    Nena de 2 y 6, duermen juntas en la misma habitación, la mayor me costó más k durmiese en su habitación sola de echo se dormía en nuestra cama y luego la pasábamos a la suya en cambio la pequeña desde los 12 meses duerme directamente en su cama . Pk ya no duerme sola sino en habitación acompañada y esta tranquila. La duermo yo y luego salgo y hace toda la noche, y si se despierta se viene conmigo .
    Y la tercera habitación la tenemos d playroom y zona d estudio hasta que el día d mañana decidan que quieren independencia

    Respon
  4. Guiomar

    Nosaltres vam tenir claríssim des d’un primer moment que dormirien junts. Primer perquè ens semblava molt xulo que poguessin compartir el moment d’anar a dormir, el conte i més endavant confidències (i alguna que altra “gamberrada”, em temo), però sobretot perquè volíem una sola habitació per a les joguines, perquè fossin compartides. Tot i que són nen i nena, no volem marcar estereotips ni que cadascú tingui unes joguines predeterminades (excepte casos puntuals, és clar). Si totes les joguines estan juntes en una habitació, cadascú tria amb què vol jugar i quan hi vol jugar, independentment de si és de l’un o de l’altra, i si és de nen o de nena. De moment així estem tots molt contents. Suposo que algun dia em demanaran intimitat i aleshores l’habitació de les joguines es convertirà en la d’un dels dos. Però per això encara falta temps. Espero… 😛

    Per cert, les dues habitacions que els has fet, encara que una la utilitzeu poc, són xulíssimes!

    Respon
    1. small and nice Autor de l'entrada

      Doncs em sembla súper encertada la vostra fòrmula! Jo al ser dos nens no tinc el “handicap” del gènere en les joguines, però si que tenen clar que són dels dos, i estan en un lloc comú. De moment, ells juguen a la zona que hem habilitat al menjador, perquè és on passen més estona.
      Gràcies per comentar Guiomar!

      Respon
  5. gemma

    Jo de moment tinc la situació inversa. Tots dos es desperten molt i el petit encara demana teta (i sembla que anirà per llarg), però en canvi és la gran la que ofereix més resistència a dormir sola. Portem un parell de mesos que em col·locat provisionalmet els dos llits en una mateixa habitació. Resultat: la gran dorm millor i el petit s’espavila, s’aixeca del llit creua el distribuidor i em desperta per demanar teta. Després és a mi a qui li fa una mandra inmensa tornar-lo al seu llit i llavors, si la gran es desperta i veu que està sola, ja la tenim també al llit! Com tu dius, es millor no crear-se expectatives, probar-ho i decidir si funciona o cal tornar enrera. Essent dos nens potser que els hi faci gràcia dormir junts i tenir l’altre habitació per jugar, però si el Roger sempre ha dormit sol… potser li fa nossa sentir l’Adrià quan es desperta. En tot cas davant el dubte, millor solucions flexibles. La veritat es que aquests llitets de baranes que permeten adaptarse a collit facilment són molt recomanables.

    Respon
    1. small and nice Autor de l'entrada

      Sí, solucions flexibles, anar provant “assaig-error”, com dius tu. I no invertir massa en mobles perquè després si s’han de canviar sap molt greu… Merci per compartir la teva “fòrmula” Gemma 😉 Petons!

      Respon

Vols comentar alguna cosa? | Quieres decirme algo?