Les primeres colònies | Tus primeras colonias

Hola Roger,

Has marxat de colònies, les teves primeres colònies, quina emoció oi? Aquesta no és una carta d’enyorança, ni de tristesa, no. Em sento satisfeta de que siguis on ets, i somric imaginant què deus estar fent, tot allò que estàs experimentant per tu mateix.

Et veig gran i petit alhora, igual que et passa a tu a vegades crec. El meu nen gran, que es fa independent, que vol ser ell mateix, que té gestos i em parla cada vegada més com un adult, que moltes vegades fas i dius que no em necessites, però després vens a buscar-me amb un “mama, t’estimo”. Què difícil a vegades saber gestionar aquests alts i baixos, aquesta lluita que sents dins teu… aquest voler rebel·lar-te contra tot el que et dic.

Estic aprenent que et fas gran, i em costa, no et creguis. Veure’t créixer i canviar a vegades se’m fa costa amunt. Perquè per a mi no és fàcil adonar-me que mica en mica et vas desprenent de mi, que necessites autonomia, autoafirmar-te, confiar en els altres, en els amics, i sobretot en tu mateix. Creu en tu Roger, això és el que vull que facis, creure que pots fer el que et proposis, o almenys que sàpigues que sempre ho pots intentar.


Aprendràs moltes coses aquestes primeres colònies, això segur. Fins i tot potser m’enyoraràs una mica, tot i que no crec que tinguis gaire temps per això… però sobretot, jo aprendré a deixar-te ser una mica més, i a confiar en tu. Algun dia Roger, quan siguis més gran, et deixaré llegir aquestes línies, perquè sàpigues lo orgullosa que estic de tu.

Com creixes amor meu, i quin silenci que es fa a casa quan no sento la teva veu.


Hola Roger,

Te has ido de colonias, tus primeras colonias, qué emoción verdad? Esta no es una carta de añoranza, ni de tristeza, no. Me siento satisfecha de que estés dónde estás, y sonrío imaginando qué debes estar haciendo, todo lo que estás experimentando por ti mismo.

Te veo mayor y pequeño a la vez, al igual que te pasa a ti a veces creo. Mi niño grande, que se hace independiente, que quiere ser él mismo, que tiene gestos y me habla cada vez más como un adulto, que muchas veces te compartas y dices que no me necesitas, pero luego vienes a buscarme con un “mama, te quiero”. Qué difícil a veces saber gestionar estos altibajos, esta lucha que sientes dentro de ti … este querer rebelarte contra todo lo que yo te digo.

Estoy aprendiendo que te haces mayor, y me cuesta, no te creas. Verte crecer y cambiar a veces se me hace cuesta arriba. Porque para mí no es fácil darme cuenta de que poco a poco te vas desprendiendo de mí, que necesitas autonomía, auto afirmarte, confiar en los demás, en los amigos, y sobre todo en ti mismo. Cree en ti Roger, eso es lo que quiero que hagas, creer que puedes hacer lo que te propongas, o al menos que sepas que siempre lo puedes intentar.

Aprenderás muchas cosas estas primeras colonias, eso seguro. Incluso quizás me echarás de menos un poco, aunque no creo ni que tengas mucho tiempo para ello … pero sobre todo, yo aprenderé a dejarte ser tú un poco más, y a confiar en ti. Algún día Roger, cuando seas más mayor, te dejaré leer estas líneas, para que sepas el orgullosa que estoy de ti.

Como creces mi amor, y qué silencio se crea en casa cuando no oigo tu voz.

COMPARTEIX-LO | COMPÁRTELOTweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on TumblrEmail this to someone

Un pensament a “Les primeres colònies | Tus primeras colonias

  1. La mama fa el que pot

    Jo vaig estar molt de temps a l’altra banda.Era la monitora que no entenia la preocupació dels pares i que pensava que eren uns exagerats perque jo veia com els petits ho gaudien i també perque havia estat una nena que havia anat a un esplai i havia marxat molts cops de colonies.
    Ara es quan entenc el sentiment dels pares.
    Com dius el veus gran pero encara petit per algunes coses i és un orgull veure com són capaços de superar coses.
    Molts cops li dic en broma a la meva filla que no vull que creixi, que va molt ràpid. Però és una passada veure com ho fan.
    Espero que ho hagi passat molt bé!!

    Respon

Vols comentar alguna cosa? | Quieres decirme algo?