Disciplina positiva: una educació basada en el respecte mutu

“D’on hem tret l’estranya idea de que, per a que els nens ho facin millor, abans els hem de fer sentir pitjor?” Jane Nelsen

El dissabte passat vaig assistir al  segona trobada de Tiempo de Infancia, el que s’anomenen “Encuentros crecer sin prisas”, i us en vull parlar perquè me’n vaig emportar un gran descobriment, i un gran aprenentatge (que tot just comença ara).

El tema tractar va ser l’autoestima dels nostres fills. Interessant, oi? Es va explorar el món emocional de l’autoestima des d’un punt de vista de la Disciplina Positiva.

No sé si heu sentit parlar de la Disciplina Positiva, últimament sembla que està de moda, però porta molts anys utilitzant-se i donant uns resultats extraordinaris en la convivència familiar. Jo sí que havia sentit i llegit alguna cosa, sobretot sobre el tema dels càstigs, de com motivar, o de com tractar les rebequeries dels nostres nens, però no havia aprofundit massa. Bàsicament el que sabia era que defensa una manera més respectuosa i positiva de tractar als infants.

La Disciplina Positiva és una filosofia educativa que entén que tot ésser humà mereix ser tractat amb la mateixa dignitat i respecte i que el major motor de l’home és la necessitat de sentir que pertany a l’entorn i que és útil.

El dissabte al matí em feia certa mandra anar a Barcelona, no us mentiré. Ja hi vaig cada dia, ja deixo els meus fills cada dia entre setmana com per també deixar-los el dissabte, a més, em ve molt de gusa estar amb ells, però sabia que aquest “Encuentro sin prisas” valdria la pena.

D’un temps cap aquí que em preocupen certs comportaments que començo a veure en el Roger: negar-se a tot, rebel·lar-se per tot, gelosia, passivitat, desmotivació, etc. I també em preocupa, i molt, la manera com responc jo. Em sentia malament, no empatitzava, i perdia els nervis amb facilitat. Els nostres fills van creixent i van interpretant el què ens envolta, i aquesta interpretació i comprensió del món dels adults, els impulsa a comportar-se d’una manera o una altra, amb l’objectiu de sentir-se reconeguts.

Massa sovint, a casa, qualsevol situació acaba en discussió, algú enfadat, algun crit. Tots ens posem massa nerviosos i no sabem gestionar-ho del tot bé.

Per això tenia ganes d’escoltar l’Angie Joya de l’Impliquo.

La disciplina positiva és un model educatiu que ens ajuda a entendre el comportament del nen (fins i tot quan no és el que desitgem), empatitzar amb ell i comunicar-nos amb amor i respecte. Se centra en l’educació a llarg termini.

La disciplina positiva aborda els problemes i els errors que podem cometre com a oportunitats d’aprenentatge; s’enfoca en solucions i no en càstigs; predica el respecte a l’infant però també el respecte a nosaltres mateixos i a l’entorn; ajuda a que els nens se sentin importants, capaços i conscients de si mateixos a través de la nostra actitud cap a ells. És una educació que ajuda als adults a trobar el terme mig respectuós, que no és ni massa punitiu ni massa permissiu.

L’autoestima no es pot donar, però com a pares la podem potenciar i podem facilitar un ambient propici per a un desenvolupament saludable i respectuós amb les capacitats i ritmes de cada nen. I és durant la infància  quan es posen les bases per a una autoestima alta o baixa, no creieu?

El dissabte en aquest taller vaig aprendre algunes eines útils de la disciplina positiva, vaig riure, vaig empatitzar i em vaig emocionar més d’una vegada. Vaig descobrir una altra manera de fer les coses, vaig conèixer algunes eines que puc posar en pràctica des d’ara mateix, per ajudar-me a crear un ambient sa i respectuós a casa, el què necesiten tots els nens.

Mentre escoltava l’Angie, m’anava adonant de com m’equivoco en la majoria de cassos… perquè els “mals comportaments” dels nens quasi sempre tenen a veure amb alguna cosa relacionada amb el comportament dels adults. Vaig ser conscient dels meus errors, però sense sentiment de culpa, sinó des de la consciència i la responsabilitat,  per intentar canviar jo primer la manera de tractar els meus fills i abordar els seus comportaments.

Es tracta d’una filosofia de vida més aviat, perquè no només tracta de la relació amb els nens, sinó amb tot: amb els altres, amb l’entorn i amb un mateix.

El teu fill és únic, i l’estimes incondicionalment des del moment en que el vas veure per primera vegada. Intenta recordar aquell instant… quan el vas mirar i vas sentir que allò era el més gran que havies fet mai. Pensa que ell necessita que l’acceptis sense condicions i que l’ajudis a ser la millor versió d’ell mateix. No creus que val la pena intentar fer-ho el millor possible?

Jo ja he començat…

 

 

 

 

COMPARTEIX-LO | COMPÁRTELOTweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on TumblrEmail this to someone

4 pensaments a “Disciplina positiva: una educació basada en el respecte mutu

  1. Angie

    Gracias por venir a escucharme y por tener tu mente y corazón abiertos a todo lo compartido ese día. Ha sido maravilloso leerte.. adelante y cualquier cosa, ya sabes dónde estoy. Angie (@impliquo)

    Respon

Vols comentar alguna cosa? | Quieres decirme algo?