La “mini adolescència” dels 6 anys | La transformación de los 6 años

Fa temps que no us parlo de’n Roger. Es fa gran, i està canviat, físicament i de caràcter. D’aquí pocs mesos farà 6 anys (6 anys!!!) i cada vegada tinc més clar que és veritat el que em deien algunes mares amb més experiència i fills i que jo: “nens grans, problemes grans”. La cosa es va complicant a mesura que creixen, sí…

mini adolescencia 6 años

6 anys, una etapa de rebel·lia

Els experts afirmen que als 6 anys els nens i nenes pateixen una mena de crisis de personalitat, comencen a créixer per ells mateixos, passen per una primera “mini adolescència”. I sospito que en Roger està passant per això… per què? Doncs perquè es comporta d’una manera diferent, com fins ara no havia fet: està molt més rebel, no accepta cap mena d’autoritat, sempre té el “no” a la boca, té una actitud desafiant, reacciona de manera desproporcionada, riu i plora sense sentit…

Necesiten provar nous límits

És important entendre-ho, perquè com us dic, en Roger ha començat a comportar-se i a dir paraules inapropiades, apareix el rebuig rotund (tu a mi no em manes!), certa falta de respecte, etc.

I tot i que em fa enfadar moltíssim i el renyo, és important entendre’l… és imprescindible que facin aquests canvis, necessiten provar tot això per trobar el seu camí.

“Vull ser gran, però no em vull fer gran”

Sembla ser que l’origen de tot plegat és que s’està desenvolupament acceleradament el seu sistema nerviós, per això té reaccions desconcertants, desproporcionades i, a vegades, fins i tot violentes (però això últim no és el cas de’n Roger)

Sovint diu que ja és gran, que per exemple pot anar sol a l’escola, que no em necessita, però després diu que encara és petit, que l’ajudi a vestir-se o em demana que em quedi al seu llit fins que s’adorm.

I és que es troba a vegades entre dos extrems, sembla incapaç de decidir-se per cap opció en concret.

la transformación de los 6 años

En definitiva, es troba en una etapa de canvis a nivell individual: el seu centre ja no som únicament nosaltres, la seva família, per ella ara els amics són importants,  i busca autoafirmar-se, acompanyat de rebel·lies i inestabilitats. Ambdues coses són símptomes clars de que està madurant i desenvolupant-se com a persona.

Al voltant dels 6 anys, tot canvia: el seu físic, la seva esfera emocional, intel·lectual, social… Canvia el seu cos, la seva consciència i la seva connexió amb el món.

Ser mare és un repte diari, així que sempre sempre la millor arma és la paciència i la comprensió. Si tu també et trobes en un moment com aquest, crec que el que hem de fer és acompanyar, fer-li entendre al nostre fill/a que el seguim ajudant, per demostrar-li com ha de fer les coses, i que senti que faci el què faci o digui el que digui, l’estimem incondicionalment!

I això no significa no posar-li límits, però penso que la pitjor solució és castigar-lo, perquè es rebel·larà enfadadíssim i perdrà el control. Renyar-lo amb sinceritat i amb calma… i si no podem perquè els nervis ens sobrepassen, és millor distanciar-se un temps i tornar amb més ànim! (fàcil de dir però difícil de fer!).

Tot són etapes, transformacions, creixement… i ara realment és una època sensible, de confusió i de molts canvis, així que en qualsevol cas vull fer-li saber al Roger que no està sol, i que estaré al seu costat perquè es converteixi en la persona que vulgui ser.


Hace tiempo que no os hablo de Roger. Se hace mayor, y está cambiado, físicamente y de carácter. En pocos meses cumplirá 6 años (6 años !!!) y cada vez tengo más claro que es verdad lo que me decían algunas madres con más experiencia e hijos y que yo: “niños grandes, problemas grandes”. La cosa se va complicando a medida que crecen, sí …

6 años, una etapa de rebeldía

Los expertos afirman que a los 6 años los niños y niñas sufren una especie de crisis de personalidad, comienzan a crecer por ellos mismos, pasan por una primera “mini adolescencia”. Y sospecho que Roger está pasando por esto … ¿por qué? Pues porque se comporta de una manera diferente, como hasta ahora no había hecho: está mucho más rebelde, no acepta ningún tipo de autoridad, siempre tiene el “no” en la boca, tiene una actitud desafiante, reacciona de manera desproporcionada, ríe y llora sin sentido …

Necesitan probar nuevos límites

Es importante entenderlo, porque como os digo, Roger ha empezado a comportarse y decir palabras inapropiadas, aparece el rechazo rotundo (tú a mí no me mandas!), Cierta falta de respeto, etc.

Y aunque me enoja muchísimo y el riño, es importante entenderlo … es imprescindible que hagan estos cambios, necesitan probar todo esto para encontrar su camino.

“Quiero ser mayor, pero no quiero crecer”

Parece ser que el origen de todo esto es que se está desarrollando aceleradamente su sistema nervioso, por eso tiene reacciones desconcertantes, desproporcionadas y, a veces, incluso violentas (pero esto último no es el caso de’n Roger)

A menudo dice que ya es grande, que por ejemplo puede ir solo en la escuela, que no me necesita, pero luego dice que aún es pequeño, que le ayude a vestirse o me pide que me quede en su cama hasta que duerme.

Y es que se encuentra a veces entre dos extremos, parece incapaz de decidirse por ninguna opción en concreto.

En definitiva, está inmerso en una etapa de cambios a nivel individual: su centro ya no somos únicamente nosotros, su familia, para él ahora los amigos son importantes, y busca autoafirmarse, acompañado de rebeldías e inestabilidades. Ambas cosas son síntomas claros de que está madurando y desarrollándose como persona.

Alrededor de los 6 años, todo cambia: su físico, su esfera emocional, intelectual, social … Cambia su cuerpo, su conciencia y su conexión con el mundo.

Ser madre es un reto diario, así que siempre siempre la mejor arma es la paciencia y la comprensión. Si tú también te encuentras en un momento como éste, creo que lo que tenemos que hacer es acompañar, hacerle entender a nuestro hijo / a que lo seguimos ayudando, para demostrarle cómo debe hacer las cosas, y que sienta que haga lo que haga o diga lo que diga, lo amamos incondicionalmente!

Y esto no significa no ponerle límites, pero pienso que la peor solución es castigar, porque se rebelará enfadadísimo y perderá el control. Reñirle con sinceridad y con calma … y si no podemos porque los nervios nos sobrepasan, es mejor distanciarse un tiempo y volver con más ánimo! (Fácil de decir pero difícil de hacer!).

Todo son etapas, transformaciones, crecimiento … y ahora realmente es una época sensible, de confusión y de muchos cambios, así que en cualquier caso quiero hacerle saber a Roger que no está solo, y que estaré a su lado para que se convierta en la persona que quiera ser.

COMPARTEIX-LO | COMPÁRTELOTweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on TumblrEmail this to someone

Vols comentar alguna cosa? | Quieres decirme algo?