L’últim dia | El último día

l'últim dia

Tu no ho saps petit meu, però avui és l’últim dia. L’últim dia d’estar junts a totes hores, d’abraçar-te en qualsevol moment, de mirar-te i olorar-te sense horaris i fer-te petons quan ho necessites.

L’últim matí que et preparo el dinar i sento desde la cuina com xerres i rius, com jugues i et mous per tot arreu, molestes la Bimba i t’animo a posar-te dret.  L’últim dia que dinem junts i compartim migdiada, abraçades.

L’últim dia amor meu, l’últim de tants dies viscuts sense presses, tenint-nos apropet, descobrint el món amb tu.

Diuen que ja és hora, que ja n’hi ha prou, que no passa res i ens anirà bé. Està clar que el món no s’acaba, penso, quin remei. Però el cert és que ho engegaria tot a rodar ara mateix!

Havia d’arribar, i és avui, l’últim dia. I demà el món seguirà girant, i tu potser ni em diràs adéu; no sabràs on vaig ni quan tornaré, però en algun moment em buscaràs i no hi seré, miraràs al teu voltant i preguntaràs per què, on, quan? I segurament ploraràs buscant resposta i consol, i uns altres braços t’abraçaran i et consolaran. Em sap greu Adrià.

Llavors trucaré amb el cor encongit, preguntant com ha anat, com estàs… i és que et trobaré tant a faltar amor meu… tant!

No volia plorar, de veritat, però quan penso que és l’últim dia, et miro i em fa mal l’ànima, i se’m trenca alguna cosa per dins.

Gaudim molt d’avui amor meu,
que és l’últim dia d’estar junts sense límits.

foto-13-9-16-13-50-12


Tú no lo sabes mi amor, pero hoy es el último día. El último día de estar juntos a todas horas, de abrazarte en cualquier momento, de mirarte y olerte sin horarios y darte besos cuando lo necesitas.

La última mañana que te preparo la comida y oigo desde la cocina como charlas y te ríes, como juegas y te mueves por todas partes, molestas a Bimba y yo te a animo ponerte de pie. El último día que comemos juntos y compartimos siesta.

El último día mi amor, el último de tantos días vividos sin prisas, teniéndonos cerquita, descubriendo el mundo contigo.

Dicen que ya es hora, que ya hay suficiente, que no pasa nada y nos irá bien. Está claro que el mundo no se acaba, pienso, qué remedio. Pero lo cierto es que lo echaría todo a perder ahora mismo!

Tenía que llegar, y es hoy, el último día. Y mañana el mundo seguirá girando, y tú quizás ni me dirás adiós; no sabrás dónde voy ni cuándo voy a volver, pero en algún momento me buscarás con la mirada y no estaré, mirarás a tu alrededor y preguntarás por qué, dónde, cuándo? Y seguramente llorarás buscando respuesta y consuelo, y otros brazos te cogerán y te consolarán. Lo siento Adrià.

Entonces llamaré por teléfono con el corazón encogido, preguntando cómo ha ido, como estás … y es que te echaré tanto de menos amor mío … tanto!

No quería llorar, de verdad, pero cuando pienso que hoy es el último día, te miro y me duele el alma, y se me rompe algo por dentro.

Disfrutemos mucho de hoy mi amor, que es el último día de estar juntos sin límites.

COMPARTEIX-LO | COMPÁRTELOTweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on TumblrEmail this to someone

5 pensaments a “L’últim dia | El último día

  1. Lydia

    Jo, Vinyet, com m’has fet plorar…. el Bruno té un mes menys que l’Adrià i se’m trenca el cor una mica cada dia quan el deixo…. però penso com tú, quin remei… Molts ànims, Vinyet! Lluitarem perquè ells no hagin de deixar tant aviat als nostres futurs nets. Petons!!!!!!!!!

    Respon
  2. Vicky

    Has descrit tot el que vaig sentir al haver de tornar a treballar. És una de les coses més tristes que he hagut de fer. El fet de pensar que em buscaria o em necessitaria i jo no hi podria ser i no el podria consolar és un dels sentiments que m’ha trencat més per dins.
    Està clar que el sol sortirà igualment però no cal que ens separem tan d’hora…ànims per aquest perquè encara que et diguin que no passa res, que us anirà bé i totes aquestes coses…. Jo et dic que t’entenc, et comprenc i que fa molt mal, per tant molts mimos per tots dos!

    Respon
  3. Zyssa Yöpiz

    Com sempre, m’has tornat a emocionar. Encara recordo fa gairebé 2 anys que vaig reincorporar-me a la feina i el Cachorro era taaant petit encara 🙁 Per variar, ells s’acostumen força més ràpid que nosaltres i de seguida apren a acompanyar-te a la porta mentre te diu adéu (encara ho fa i em moro de ràbia jajajajaja)

    Respon
  4. laiaferrerblog

    M’has fet plorar. Jo vaig començar dilluns passat després de 8 mesos i em vaig sentir exactament com ho expliques tu. I encara em fa pena, no és humà separar-nos dels nostres bebés quan encara no són autosuficients… Molts ànims en el teu primer dia, que smepre és el més dur!

    Respon
  5. Li Hernandez delgado

    UUUfff Vinyet, yo tambien he llorado leyendote…xq despues de 3 años y medio de haber pasado por eso, aùn se me sigue partiendo el corazón cada día que lo dejo…sabemos que están bien claro! pero que injusto es para todos que nos separen cuando mas nos necesitamos….en fin no cabe otra ya que como tu bien dices, dicen que ya toca!…muchos animos Vinyet guapa…se fuerte y achuchalo todo lo que puedas. Un abrazo fueeeerte.

    Respon

Vols comentar alguna cosa? | Quieres decirme algo?