Però com goses queixar-te? | Pero ¿cómo te atreves a quejarte?

maternitat
Tu, mare, que has allargat al màxim la teva baixa, has ajuntat permisos i vacances per estar més temps amb el teu bebé… per allò que creus i diuen que és el millor per ell, per l’apego, perquè no pateixi, perquè ho necessiteu tant ell com tu. Tu, mare, que renuncies a una part del teu sou, o a un ascens, com goses queixar-te?? Si no treballes, què bé que vius! Quina sort que tens!! Ah, que estàs cansada dius? Però com t’atreveixes?!

Com pots estar cansada, tu, que et despertes 3, 4 o 5 vegades cada nit, per sostenir el teu bebé, per calamar-lo, alimentar-lo… si no t’has de llevar per anar a treballar? Com goses queixar-te de que ja no pots més?

Tu, mare, que passes molts dies trista, tenint la sensació de que no ho fas prou bé, de que tot ho tens per fer… com goses queixar-te de que no tens temps per a res? No ho fas perquè vols?

Amb lo fàcil que seria tornar a la feina i fer com si res, com si fossis la d’abans, i els nens que te’ls crii una altra.

Tu mare, que fa mesos que et dutxes amb menys de 5 minuts, que no et mires quasi ni al mirall, i ni molt menys et poses cremes… com goses queixar-te? Què fas en tot el dia?

Tu mare, que t’encantaria veure les teves amigues, i fer uns riures, i sopar… com goses queixar-te? Si li dones el pit és perquè vols, dóna-li un biberó i llestos, i surt, no és el que vols?

Tu mare, que arriba una hora del dia que estàs saturada i demanes que sisplau, algú sostingui aquest bebé que plora i ja no pots més… Com? Ja no pots més? Però què has fet en tot el dia? Ah, i el sopar? Però si no has anat a comprar!

Com goses mare, com goses no rebelar-te contra aquestes veus caduques que et fan mal? Necessites comprensió, empatia i sobretot, que et valorin.

Que no és això, que triar quedar-se a casa i criar els fills no significa que no ens poguem queixar, que no poguem plorar, cridar, i enfadar-nos. Res és fantàstic ni meravellós, així que, sisplau, valorem més la feina de les mares.

image

Ja n’hi ha prou home, ja n’hi ha prou!


Tú, madre, que has alargado al máximo tu baja, has juntado permisos y vacaciones para estar más tiempo con tu bebé … por lo que crees y dicen que es lo mejor para él, por el apego, para que no sufra , porque lo necesita tanto él como tú. Tú, madre, que renuncias a una parte de tu sueldo, o un ascenso, como te atreves a quejarte ?? Si no trabajas, qué bien que vives! Qué suerte que tienes !! Ah, que estás cansada dices? Pero como te atreves ?!
Como puedes estar cansada, tú, que te despiertas 3, 4 o 5 veces cada noche, para sostener a tu bebé, para calamar-lo, alimentarlo … si no tienes que levantarte para ir a trabajar? Cómo puedes quejarte de que ya no puedes más?

Tú, madre, que pasas muchos días triste, teniendo la sensación de que no lo haces bien, de que todo lo tienes por hacer … cómo te atreves a quejarte de que no tienes tiempo para nada? No haces esto porque quieres?

Con lo fácil que sería volver al trabajo y hacer como si nada, como si fueras la de antes, y los niños que te los críe otra.

Tú, madre, que hace meses que te duchas en menos de 5 minutos, que no te miras casi ni el espejo, y ni mucho menos te pones cremas … como te atreves a quejarte? ¿Qué haces en todo el día?

Tú, madre, que te encantaría ver más a tus amigas, y hacer unas risas, y cenar… como te atreves a quejarte? Si le das el pecho es porque quieres, dale un biberón y listos, y sales, no es lo que quieres?

Tú, madre, que llega una hora del día que estás saturada y pides que, por favor, alguien sostenga este bebé que llora y ya no puedes más … ¿Cómo? Ya no puedes más? Pero qué has hecho en todo el día? Ah, y la cena? Pero si no has ido a comprar!

Como te atreves, madre, a no rebelarte contra estas voces caducas que te hacen tanto daño? Necesitas comprensión, empatía y sobretodo, que te valoren.

Que no es eso, que elegir quedarse en casa y criar a los hijos no significa que no nos podamos quejar, que no podamos llorar, gritar, y enfadarnos con nosotros. Nada es fantástico ni maravilloso. Asi que por favor, valoremos el trabajo de las madres.

Basta hombre, basta ya!

COMPARTEIX-LO | COMPÁRTELOTweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on TumblrEmail this to someone

6 pensaments a “Però com goses queixar-te? | Pero ¿cómo te atreves a quejarte?

  1. Laia

    Quanta raó tens Vinyet…no es fàcil pendre la decisió de dedicar-te a criar els fills, hi ha dies molt complicats i a vegades et sents molt poc recolzada, compresa i valorada…però no ho canviaria per res!! Ànims!! 😘

    Respon
  2. Gfeliup

    Plenament d’acord. I a les que em tingut que tornar a la feina, em d’escoltar comentaris tipus: Ahhh però t’has reduït jornada, no et queixis, podràs fer migdiades tota la tarda…
    Rés més lluny de la realitat, obviament quan després d’una nit en la que no dorms gaire, t’has d’aixecar aviat per anar a treballar, tornes corrents a casa sense temps per a rés i us asseguro que el q menos fem/faig són migdiades.
    És així, i penso que no es bo jutjar a cap mare, i que ens hauríem de respectar i donar més suport entre nosaltres.
    Molts ànims a totes.

    Respon
  3. gemma

    Bravo Vinyet! Cuantes vegades ens trobem amb aquesta poca empatia. Què sigui escollit, no vol dir que ens hagi d’agradar sempre, ni que no li trobem desanvantatges

    Respon
  4. Lai - Asi piensa mamá

    M’encanta! Fa anys vaig viure una baixa d’un any amb la meva primera filla i sentia totes aquestes coses. I amigues a les aue jo necessitava per relaxar.me insistien que si no era capaç de deixar la nena i sortir…que no sabien que feia en tot el dia! Em vaig frustrar tant fins que vaig entendre que jo no tenia cap problema!!

    Respon

Vols comentar alguna cosa? | Quieres decirme algo?