Tornar a ser mare | Volver a ser madre

tornar a ser mareFa dies que hi penso, en com serà tornar a ser mare. Ser mare dels dos. I tot i que en tinc moltes ganes, se’m fa extrany. Penso en que ja no hi seràs només tu i tinc sentiments contradictoris.

Tu vas ser el primer, el que va canviar-ho tot. Tu em vas convertir en mare i vas fer que m’oblidés de mi mateixa. Qui em va ensenyar l’amor incondicional, il·limitat, infinit, salvatge.

Tu vas ser el meu primer bebé, el meu primer part, el meu descobriment. Amb tu he comès els meus primers errors, i he tingut moltes primeres vegades: he après a adormir-te, a sonar-te, a posar-te el termòmetre, a consolar-te… a estimar-te. I vull aprofitar cada moment amb tu, ara que sé que deixaràs d’estar sol. Ets el meu preferit, i encara que deixis de ser fill únic, sempre seràs el primer, l’únic que sap què és tenir tota la meva atenció.

Pensar així em fa sentir una mica culpable, però, de moment, em costa molt no fer-ho, a més quan neixi el bebé, ell o ella també tindrà els seus avantatges, oi? No sabrà què és aburrir-se, perquè amb tu tindrà dosis inimaginables de petons, cançons, somriures i jocs. Tindrà el millor guia, el millor exemple, el millor germà gran i company de vida per créixer.

Roger, la mama tornarà a ser mama, ja ho saps i sé que ho entendràs. Però quan t’enfadis perquè estic donant el pit al teu germanet o germaneta, quan et frustris perquè no puc jugar amb tu o et posis trist perquè no paro de fer-li petons i dir-li coses boniques, recorda que tindré amor de sobres pels dos, perquè tu has fet que el meu cor sigui molt gran, tu m’has fet millor persona.
volver a ser mamáTornaré a ser mare Roger, però tu sempre seràs el meu primer.


Hace días que pienso en cómo será volver a ser madre. Ser madre de los dos. Y aunque tengo muchas ganas, me siento extraña. Pienso en que ya no estarás sólo tú y tengo sentimientos contradictorios.

Tú fuiste el primero, el que lo cambió todo. Tú me convertiste en madre e hiciste que me olvidara de mí misma. Quien me enseñó el amor incondicional, ilimitado, infinito, salvaje.

Tú fuiste mi primer bebé, mi primer parto, mi descubrimiento. Contigo he cometido mis primeros errores, y he tenido muchas primeras veces: he aprendido a dormirte, a sonarte, a ponerte el termómetro, a consolarte … a amarte. Y quiero aprovechar cada momento contigo, ahora que sé que dejarás de estar solo. Eres mi preferido, y aunque dejes de ser hijo único, siempre serás el primero, el único que sabe lo que es tener toda mi atención.

Pensar así me hace sentir un poco culpable, pero, de momento, me cuesta mucho no hacerlo. Además cuando nazca el bebé, él o ella también tendrá sus ventajas, ¿verdad? No sabrá qué es aburrirse, porque contigo tendrá dosis inimaginables de besos, canciones, sonrisas y juegos. Tendrá el mejor guía, el mejor ejemplo, el mejor hermano mayor y compañero de vida para crecer.

Roger, mamá volverá a ser mamá, ya lo sabes y sé que lo entenderás. Pero cuando te enfades porque estoy dando el pecho a tu hermanito o hermanita, cuando te sientas frustrado porque no puedo jugar contigo o te pongas triste porque no paro de hacerle besos y decirle cosas bonitas, recuerda que tendré amor de sobra para los dos, porque tú has hecho que mi corazón sea muy grande, tú me has hecho mejor persona. Volveré a ser madre Roger, pero tú siempre serás mi primero.

COMPARTEIX-LO | COMPÁRTELOTweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on TumblrEmail this to someone

5 pensaments a “Tornar a ser mare | Volver a ser madre

  1. D.

    Jo penso que això del primer fill es com el primer amor: potser no es el teu gran amor de la teva vida, pero es inoblidable, diferent, especial, nomes per ser el primer en fer-te sentir tot el que et va fer sentir…
    Amb els fills igual. Per molt que no vulguis, per molt que t estimis al segon, el primer es especial i no es pot fer res
    Jo hi ha estones que em sento culpable per no donar a la petita tota l atenció que li vaig donar al gran i d altres que em sento culpable per si el gran se sint desplaçat…
    A la practica faràs el que podras i ja esta
    Els intentaras tractar igual als dos, pero el teu cor sabrà que no es igual el que sints per l un que per l altre, per be que te’ls estimis als dos per igual
    I si els fills ho noten tampoc es cap drama: jo mateixa soc la tercera de cinc germans i tots sabem que el gran es el preferit del pare, per exemple
    Es lleig? No ho se. Es aixi i no passa res, perque mai m he sentit tractada diferent, tot i aquesta preferencia

    Intenta disfrutar i implicar al gran en el naixement i criança del petit i ja veuràs que tot anirà be
    Mamà d un nen de 3,5 anys i d una nena 10 mesos

    Respon
    1. small and nice Autor de l'entrada

      Gràcies pel comentari. Suposo que encara que els estimis igual i tinguis amor pels dos, són dos persones diferents i et fan sentir coses diferents, oi? Un petó!

      Respon
  2. gemma

    Qué bonic això que escrius. Has posat paraules al que totes sentim en el segon embaras.
    Tot es multiplica amb el segon, la feina, la falta de son… pero també l’amor. Llegia fa molt poc alguna cosa així com: ” el amor siempre crece, cuánto más das más tienes “

    Respon
  3. alextilalila

    Molt bonic!! Encara no ser que és tornar a estar embarassada. Només ho he estat un sol cop i ell és el meu primer cop de tantes coses, com molt bé escrius. M’he tornat a emocionar. Fins aviat! Sandra @alextilalila

    Respon

Vols comentar alguna cosa? | Quieres decirme algo?