La Bimba i en Roger, un vincle indestructible | Bimba y Roger, un vínculo indestructible

Bimba i RogerAviat farà 5 anys. La Bimba és la germana gran i va arribar a les nostres vides quasi un any abans que en Roger, i ben aviat va fer-se un lloc a la nostra família. 

Sembla mentida, però ja no m’imagino la vida sense ella, penso “com era abans de tenir-la?“, i no ho recordo. No us mentiré, al principi em va acostar adaptar-me a la vida de tenir mascota, mai havia tingut gos i no sabia el què era: responsabilitat, feina, temps, diners, etc. etc.

I després va arribar el Roger. Com s’ho pendria la Bimba? La gent et fa agafar por, de que li fes mal, de que es fes extranya o agressiva… però res més lluny de la realitat! La Bimba, com a bona labradora, és la gossa més mansa i bona que us pogueu imaginar, mai mai mai ha tingut un mal gest contra el Roger (i mira que motius n’ha tingut! hahaha). Nens i mascotes formen un duet fantàstic i súper especial, sempre.

tag_bimbairoger_1322325408 tag_bimbairoger_1333212664 tag_bimbairoger_1335607659 tag_bimbairoger_1344676121 tag_bimbairoger_1366562849 tag_bimbairoger_1367152729 tag_bimbairoger_1348551764 tag_bimbairoger_1354976361 tag_bimbairoger_1368124059 tag_bimbairoger_1377432202 tag_bimbairoger_1373201335 tag_bimbairoger_1385319459 tag_bimbairoger_1396037431 tag_bimbairoger_1403280725 tag_bimbairoger_1403987881

Només us puc dir coses bones de tenir una mascota a casa i un fill petit: tendresa, somriures, jocs, companyia, vincle. Entre la Bimba i en Roger hi ha una relació afectiva especial, amb molts beneficis pels dos, cognitius, físics i psicològics. Els nens que creixen amb mascota, no només creixen amb menys risc d’alèrgies i asma, sinó que també aprenen valors com la responsabilitat, la compassió i l’empatia. Jugar amb un gos pot ser una porta per l’aprenentatge, i estimular la imaginació i la curiositat de qualsevol nen; a més, ensenyar o entrenar una mascota, per exemple, genera seguretat i augmenta l’autoestima del nen/a.

Tinc la sensació de que és un vincle molt gran. Els dos es necessiten, es comuniquen, s’acaricien, s’enyoren. Per en Roger la Bimba sempre hi és: la Bimba l’ha vist créixer, aprendre a gatejar, a caminar, a córrer… l’ha acompanyat en jocs, als matins quan es lleva i a la nit quan va dormir. Jo me’ls miro i m’emociono… sé que continuaran creixent junts i que el seu vincle és indestructible!

tag_bimbairoger_1408288471

Més fotos #BimbaiRoger


Dentro de unos días cumplirá 5 años. La Bimba es la hermana mayor y llegó a nuestras vidas casi un año antes que Roger, y pronto se convirtió en un miembro más de nuestra familia.

Parece mentira, pero ya no me imagino la vida sin ella, pienso “¿cómo era mi vida antes de tenerla?”, y no lo recuerdo. No os voy a mentir, al principio me costó adaptarme a la vida de tener mascota, nunca había tenido perro y no sabía lo que era: responsabilidad, trabajo, tiempo, dinero, etc. etc.

Y después llegó Roger. ¿Cómo se lo tomaría Bimba? La gente hacía comentarios y me cogió miedo, de que le hiciera daño, de que se hiciera extraña o agresiva … pero nada más lejos de la realidad! Bimba, como buena labradora, es la perra más , dócil y buena que os podáis imaginar, y nunca nunca ha tenido un mal gesto contra Roger (y mira que motivos ha tenido! Jajaja).

Sólo puedo decir cosas buenas de tener una mascota en casa y un hijo pequeño: ternura, sonrisas, juegos, compañía, vínculo. Entre Bimba y Roger existe una relación afectiva especial, con muchos beneficios para ambos, cognitivos, físicos y psicológicos. Los niños que crecen con mascota, no sólo crecen con menos riesgo de alergias y asma, sino que también aprenden valores como la responsabilidad, la compasión y la empatía. Jugar con un perro puede ser una puerta para el aprendizaje, y estimular la imaginación y la curiosidad de cualquier niño; además, enseñar o entrenar una mascota, por ejemplo, genera seguridad y aumenta la autoestima del niño / a.

Tengo la sensación de que es un vínculo muy grande. Ambos se necesitan, se comunican, se acarician, se añoran. Para Roger, Bimba siempre está: Bimba le ha visto crecer, aprender a gatear, a andar, a correr… le ha acompañado en juegos, por las mañanas cuando se levanta y por la noche cuando se va a dormir. Yo los miro y me emociono … sé que seguirán creciendo juntos y que su vínculo es indestructible!

COMPARTEIX-LO | COMPÁRTELOTweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on TumblrEmail this to someone

10 pensaments a “La Bimba i en Roger, un vincle indestructible | Bimba y Roger, un vínculo indestructible

  1. Cristina

    Hola Vinyet. Sóc una seguidora del teu blog desde fa molt temps però mai t’he escrit cap comentari. Els teus posts sempre m’agraden molt, la teva manera d’escriure i de transmetre les coses; també m’agrada molt la teva naturalitat.
    El post d’avui m’ha emocionat, el que expliques i les fotos.
    Sóc mare d’un príncep de dos mesos i tinc un bulldog francés de 2 anys. Entenc perfectament tot el que expliques i m’encanta llegir experiències com aquesta. Tinc moltes ganes de veure la evolució del meu fill amb l’altre fill pelut!!
    Una abraçada!!!
    Cristina.

    Respon
    1. small and nice Autor de l'entrada

      Hola Cristina! Gràcies per seguir el blog i gràcies per haver-te “llençat” a escriure’m! M’agrada molt que ho facis, perquè sou vosaltres, els que em llegiu, els que doneu sentit a que l’escrigui i m’interessa molt saber la vostra opinió…

      Felicitats pel teu bebé, segur que tindràs moltíssimes ocasions per observar i fer fotos de petits moments quotidians que comparteixen i que són els que fan especials el nostre dia a dia. Estigues atenta 😉

      Respon
  2. Ester

    Hola Vinyet! Completament d’acord amb tu!! Jo tinc tres fills, el Jan de 3, el Bernat, que acaba de fer 7 i l’Aina de 8, i dos gossos: la Lua, una gran danès, i el Timy, un bichon maltès. Però abans de tenir el Timy i tots els fills, vam tenir la Fiona, mare de la Lua.La seva pèrdua va ser molt dura per tots, i els nens ho van passar molt malament, sobretot l’Aina, que era més gran i és molt sensible. Però va ser un gran aprenentatge per tots, sobretot vam aprendre a valorar el que tenim, sobretot els què estimem i a demostrar-ho cada dia, i amb cada gest. I a dedicar el temps a les coses importants, als que estimem… Fa poc se’ns va morir el Nil, el nostre gat i també em patit força, però tot i que sigui tan dur aquest moment, els bons moments viscuts amb ells i tot el que ens han donat, ho compensen amb escreix i cal gaudir-ho i valorar-ho cada dia i no els canviaria per res! I els meus fills tampoc!!

    Respon
    1. small and nice Autor de l'entrada

      Gràcies Ester! Crec que els valors que es transmeten tenint un animal de companyia són molt importants, com tu molt bé has explicat. Felicitats per aquesta gran família que tens!!!

      Respon
  3. Judit

    Hola! L escrit ha arribat a mi per casualitat, pero m ha agradat molt i comparteixo totalment tot el que dius. Quan la meva filla gran va neixer, ja erem tres a casa, el tercer era un rotweiler de tres anys i setenta kg, et pots imaginar els comentaris q em van fer al respecte i q evidentment no els vaig fer ni cas. Amb el Dark, la meva filla va tenir sempre un amic, company de jocs, un angel protector… Malauradament se n va anar massa d hora ( per un càncer) i nomes amb 7,5 anys. Avui, despres de 9 anys, encara se ns cauen les llàgrimes quan el recordem

    Respon
    1. small and nice Autor de l'entrada

      Pobre Dark… jo també penso que quan la Bimba marxi serà molt i molt dur. Heu tingut algun altre gos? Potser us aniria bé, no?
      Un petó i gràcies pel comentari Judit!

      Respon
      1. Judit

        Quan el Dark tenia 4 anys, vam adoptar la Nunu, i ells dos van crear un vincle fortissim entre ells i les meves filles (en aquell moment ja eren dues); tan fort era que quan el Dark ens va deixar vam arribar a pensar que ella es moriria de pena, perquè estava molt molt trista, aixi que vam decidir adoptar a la Tula; i aqui va començar el no parar… hem arribat a tenir 5 gossos i dos gats; molta gent diu que estem bojos, pot ser, però qui no viu la relació especial dels nostres fills amb els animals amb els qui conviuen no ho podrà entendre mai. Nosaltres estem encantats!!! Un Petó

        Respon
  4. Alba

    Sento ser la nota discordant, el relat és preciós i envejo que tinguin aquesta relació tan especial… en el nostre cas, tenim una westy de 3 anys i un fill que ara en farà 2 i no hi ha manera de que la gosseta accepti al bebe, li grunyeix i fuig a la mínima. hem tingut a més, algun incident amb mossegada inclosa… és dramàtic perque no els puc deixar sols en cap moment, perque no em fio de que pugui tornar a passar… se’m fa difícil gestionar-ho, la veritat. mentrestant, temps i paciència…

    Respon
    1. small and nice Autor de l'entrada

      Hola Alba, gràcies pel comentari, sempre va bé saber totes les visions d’un tema. Evidentment jo he explicat la meva experiència personal, i entenc que hi pot haver cassos no exitosos com el teu (jo també en conec algun). No et sé donar cap explicació, hi ha experts en gossos i educadors que tracten aquesta problemàtica (si no heu acudit a cap us ho recomano, tinc uns amics que tenien un problema semblant i s’ha solucionat quasi del tot).
      Sempre hi ha races més adequades per compartir la vida amb nens, suposo que això també deu influir.

      Sort i ànims Alba!

      Respon
      1. Alba

        Sí que ho hem intetntat sí, però potser no hem trobat el/la professional adequat… perque ens hem quedat amb la sensació de que la “solució” era evitar el conflicte…
        Gràcies per les teves paraules
        Salutacions

        Respon

Vols comentar alguna cosa? | Quieres decirme algo?