Premis i càstigs, hi ha alternativa? | Premios y castigos, ¿hay alternativa?

educar

“Estima’m quan menys m’ho mereixi, perquè serà quan més ho necessiti”.

Robert Louis Stevenson


Tinc la sensació de que des de que ets mare, sempre tens alguna preocupació: quan és un bebé pateixes pel pes, per la lactància, pels còlics, per les dents… I mica en mica van venint més coses: la llar d’infants, la introducció d’alimentació complementària, la son, etc. etc. I arriba l’etapa de les pors, i de les rabietes, del “NO”… ufff! i es fa difícil gestionar totes aquestes emocions (vaig parlar de tot això en aquest post).

Passa el temps i cada vegada sóc més conscient de que estic educant al Roger. I en això, com en tot lo anterior, hi ha opinions i maneres de fer ben diverses i oposades. En aquesta edat (3-4 anys), el tema estrella és el de premiar i castigar, si és adequat, si funciona. ¿Què en penseu? Jo acostumo a qüestionar-me bastant les coses i a interessar-me per conèixer altres alternatives per tractar als nostres fills. Això m’ha portat a llegir el llibre Ni rabietas ni conflictos” de la Rosa Jové, i m’està agradant molt.

ni rabietas ni conflictos llibre rosa jove

En aquest llibre la Rosa Jové cita el primer capítol d’un altre llibre, “Ser pares sense castigar”, de Norm Lee, on aquest autor explica l’anècdota següent:

“En una xerrada a un grup de pares, vaig obrir un llibre i vaig començar a llegir en veu alta: <<Comencin la disciplina a una edat primerenca. Deixin ben clares les regles i reforcin-les immediatament i amb conseqüència. Reforcin l’obediència amb copets i amb frases com “què bon nen que ets! Ets una bona nena”, i després de disciplinar-los, digueu-los que els estimen i que ho han fet pel seu propi bé>>. Hi va haver moviments de cap d’afirmació i algunes persones fins i tot van mostrar la seva acceptació efusivament en veu alta. Però quan els vaig ensenyar la coberta del llibre, es van quedar sense paraules de la impressió al llegir el títol: “Com entrenar al seu gos Doberman pinsher”.”

Pot semblar xocant, pero la realitat és que aquests mètodes basats en el mateix principi conductista utilitzat per entrenar als gossos, tenen molta acollida entre els pares i les escoles per aconseguir nens obedients que facin el que nosaltres esperem (si voleu saber més del conductisme llegiu: El conductismo en la educación).

Rosa Jové l’anomena “conductisme fashion“, que inclou tots els recursos educatius actuals basats en les cadires de pensar, cartelleres amb el sistema de punts, estrelles, segells i elogis artificials per manipular la conducta. És a dir, el que promou la famosa “Super Nanny” del programa de TV.  Aquest conductisme, per molt fashion i actualitzat que estigui, no deixa de ser un sistema punitiu de criança, i com a tal no crea consciència en els nens, només els ensenya que són reconeguts quan fan el que volem i que són rebutjats quan no ho fan. Per tant, els nens respondran per por a les amenaces.

Tot això em porta a pensar que premiar i castigar no inculca valors als fills: els ensenya a estudiar només per obtenir notes, a treballar només per obtenir diners, a respondre segons l’estímul que tinguin davant i no per pròpia convicció. No hem d’ajudar-los a desenvolupar la seva pròpia ètica?

Crec que els premis i els càstigs són enganyosos, perquè si bé al principi sembla que donin resultats immediats perquè es modifica la conducta, tenen conseqüències a llarg termini. Imagina’t quan els teus fills s’enfrontin a l’opció de vendre droga o robar, què passarà si la recompensa d’un tercer és més atractiva que la dels pares?

No estic dient pas que els nens hagin de créixer sense normes, no. Penso que es pot apostar per mètodes més democràtics, conduir els nostres fills cap a comportaments raonables utilitzant alternatives més humanes i respectuoses.

Potser no és tan còmode pels adults, potser és més difícil, perquè no hi ha fòrmules… cal més paciència i més temps i sobretot, molta empatia. Creem i construïm vincles,  i alhora establim límits i normes, però amb afecte, respecte, proximitat i comprensió.

No deixeu de veure aquest vídeo i entendreu que es poden fer les coses d’una altra manera…


“Quiéreme cuando menos lo merezca, porque será cuando más lo necesite”. Robert Louis Stevenson

Tengo la sensación de que desde que eres madre, siempre tienes alguna preocupación: cuando es un bebé sufres por el peso, por la lactancia, por cólicos, para los dientes … Y poco a poco van viniendo más cosas: la guardería, la introducción de alimentación complementaria, el sueño, etc. etc. Y llega la etapa de los miedos, y de las rabietas, del “NO” … ufff! y se hace difícil manejar todas estas emociones (hablé de todo esto en este post).

Pasa el tiempo y cada vez soy más consciente de que estoy educando a Roger. Y en esto, como en todo lo anterior, hay opiniones y maneras de hacer muy diversas y opuestas. En esta edad (3-4 años), el tema estrella es el de premiar y castigar, si es adecuado, si funciona. ¿Qué opinas? Yo suelo cuestionarme bastante las cosas ya interesarme por conocer otras alternativas para tratar a nuestros hijos. Esto me ha llevado a leer el libro “Ni rabietas ni conflictos” de la Rosa Jové, y me está gustando mucho.

En este libro la Rosa Jové cita el primer capítulo de otro libro, “Ser padres sin castigar”, de Norm Lee, donde este autor explica la anécdota siguiente:

“En una charla a un grupo de padres, abrí un libro y empecé a leer en voz alta: << Empiecen la disciplina a una edad temprana. Dejen bien claras las reglens y refuercen inmediatamente y con consecuencia. Reforzar la obediencia con palmaditas y con frases como “qué buen niño que eres! Eres una buena niña “, y después de disciplinarlos, diles que los aman y que lo han hecho por su propio bien >>. Hubo movimientos de cabeza de afirmación y algunas personas incluso mostraron su aceptación efusivamente en voz alta. Pero cuando les mostré la cubierta del libro, se quedaron sin palabras de la impresión al leer el título: “Cómo entrenar a su perro Doberman pinsher”. “

Puede parecer chocante, pero la realidad es que estos métodos basados ​​en el mismo principio conductista utilizado para entrenar a los perros, tienen mucha acogida entre los padres y las escuelas para conseguir niños obedientes que hagan lo que nosotros esperamos (si queréis saber más del conductismo leed : El conductismo en la educación).

Rosa Jové le llama “conductismo fashion”, que incluye todos los recursos educativos actuales basados ​​en las sillas de pensar, carteleras con el sistema de puntos, estrellas, sellos y elogios artificiales para manipular la conducta. Es decir, lo que promueve la famosa “Super Nanny” del programa de TV. Este conductismo, por muy fashion y actualizado que esté, no deja de ser un sistema punitivo de crianza, y como tal no crea conciencia en los niños, sólo les enseña que son reconocidos cuando hacen lo que queremos y que son rechazados cuando no lo hacen. Por lo tanto, los niños responderán por miedo a las amenazas.

Todo esto me lleva a pensar que premiar y castigar no inculca valores a los hijos: les enseña a estudiar sólo para obtener notas, a trabajar sólo para obtener dinero, a responder según el estímulo que tengan delante y no por propia convicción. No debemos ayudarles a desarrollar su propia ética?

Creo que los premios y los castigos son engañosos, porque si bien al principio parece que den resultados inmediatos porque se modifica la conducta, tienen consecuencias a largo plazo. Imagínate cuando tus hijos se enfrenten a la opción de vender droga o robar, ¿qué pasará si la recompensa de un tercero es más atractiva que la de los padres?

No estoy diciendo paso que los niños tengan que crecer sin normas, no. Pienso que se puede apostar por métodos más democráticos, conducir a nuestros hijos hacia comportamientos razonables utilizando alternativas más humanas y respetuosas.

Quizás no es tan cómodo para los adultos, tal vez es más difícil, porque no hay fórmulas … hay más paciencia y más tiempo y sobre todo, mucha empatía. Creamos y construimos vínculos, al tiempo establecemos límites y normas, pero con cariño, respeto, cercanía y comprensión.

No dejéis de ver este vídeo y entenderéis que se pueden hacer las cosas de otra manera …

COMPARTEIX-LO | COMPÁRTELOTweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on TumblrEmail this to someone

4 pensaments a “Premis i càstigs, hi ha alternativa? | Premios y castigos, ¿hay alternativa?

  1. mei

    Al Diari Ara surt un suplement els dissabtes dedicat als nens. Sovint hi escriu una columna en Carlos Gonzalez, fa dos dissabtes parlava dels càstigs i premis, te la recomano.

    Respon
  2. verónica

    Hola! Me ha encantado el post, y me ayuda mucho saber que hay mamis con alternativas , si encontráis el articulo me interesaría. Gracias!

    Respon

Vols comentar alguna cosa? | Quieres decirme algo?