La història del primer dia d’escola | La historia del primer día de cole

Ja hem superat la primera setmana. Els primers dies bé, algun no tant bé, però bon balanç finalment. El primer dia d’escola és un dia important.  I és que allà passarà moltíssimes hores, viurà experiències i es farà gran. Aprendrà a fer les lletres, llegir, a escriure el seu nom. Farà bons amics i tindrà, segurament, els seus primers conflictes. Potser el seu primer amor…

A l’escola hi hauran moltes primeres vegades. I totes començaven aquest dilluns.

Em vaig llevar més d’hora, amb cert neguit a la panxa, i em vaig posar a editar el post del dia. Vaig prendre un café i unes quantes notes a l’agenda. Entrava la llum pel balcó i la Bimba dormia plàcidament al menjador. La casa s’omplia del silenci.

foto 1

foto 3

foto 4

 Podia semblar un matí normal, però ens esperava un dia ple d’emocions.

foto 2

Vaig llevar al Roger amb temps, perquè les presses el posen de malhumor, i això era l’últim que necessitàvem per començar la jornada. Així que vaig deixar que mica en mica s’anés despertant sol.  La Bimba sempre l’ajuda a treure-li el primer somriure del matí 🙂

Roger, avui anem al cole! – li vaig dir suaument (intentant posar-hi el màxim entusiasme).

foto 4(2)IMG_0982.PNG

Després de vestir-lo i havent esmorzat una mica, va tenir temps de jugar una estona abans de sortir. L’escola cau ben aprop de casa, així que anàvem tranquils.

foto 3(1)

foto 4(1)

Sortim de casa agafadets de la mà i sense parlar massa. I a l’arribar a la porta de l’escola, encara tancada, els primers retrobaments, les primeres reaccions. Jo crec que s’ho mirava tot amb cert respecte i por i, per què no dir-ho, barrejat amb una miqueta d’il·lusió. Feia pocs dies, havíem entrat a l’aula durant una jornada de portes obertes, i havia creuat algunes paraules amb la seva senyoreta, la “Mòquina”, així que ja sabia on anava, però no què l’esperava.

foto 5(1)foto 2(2)

Es van obrir les portes, i arribava el moment que ens feia tanta por, el de la ‘separació-comiat’. Caminem cap a la classe, i a l’entrada m’ajupo i li dóno un petó: – Adèu carinyo, fins després eh?“. La seva cara i la seva mirada em deien: “Mama, tranquil·la, ja sóc gran i no ploraré”. I no va plorar. Emoció continguda.

“Ja està fet” vaig dir-me mentre sortia. Confesso que vaig tornar enrere per tornar-me’l a mirar i veure que seguia sencer. Ara sí, vaig marxar amb la Bimba, sense saber ben bé on anar i amb el cor en un puny, esperant que passessin ben depressa aquells 90 minuts.

foto 2(3)

– T’ho has passat bé? – Hem fet una rotllana 

– Amb qui has jugat? – No ho sé

Moltes preguntes, poques respostes. Segurament tot va per dins, haurem d’estar atents a com ho exterioritza.

primer dia d'escola


Ya hemos superado la primera semana. Los primeros días bien, alguno no tan bien, pero buen balance al final. El primer día de escuela es un día importante. Y es que en la escuela pasará muchísimas horas, allí vivirá experiencias y se hará mayor. Aprenderá a escribir las letras, su nombre. Hará buenos amigos y tendrá, seguramente, sus primeros conflictos. Quizá su primer amor…

En la escuela habrá muchas primeras veces. Y todas empezaban este lunes.

Me levanté más temprano, con algunos nervios en la barriga, y me puse a editar el post del día. Tomé un café y unas cuantas notas en la agenda. Entraba la luz por el balcón y Bimba dormía plácidamente en el comedor. La casa se llenaba del silencio.

Podía parecer una mañana normal, pero nos esperaba un día lleno de emociones.

Levanté a Roger con tiempo, porque las prisas le ponen de malhumor, y eso era lo último que necesitábamos para comenzar la jornada. Así que dejé que poco a poco se fuera despertando solo. Bimba siempre lo ayuda a sacar la primera sonrisa de la mañana 🙂

– Roger, hoy vamos al cole! (intentanto poniéndole el máximo entusiasmo)

Después de vestirnos y habiendo desayunado un poco, tuvo tiempo de jugar un rato antes de salir. La escuela está muy cerca de casa, así que íbamos tranquilos.

Salimos de casa cogiditos de la mano y sin hablar demasiado. Y al llegar a la puerta de la escuela, aún cerrada, los primeros reencuentros, las primeras reacciones. Yo creo que lo miraba todo con cierto respeto y cierto miedo, mezclado, por qué no decirlo, con un poquito de ilusión. Ya habíamos entrado en la clase durante una jornada de puertas abiertas, y había cruzado algunas palabras con su profesora, la “Móquina”, así que sabía donde iba, pero no que la esperaba.

Se abren las puertas, y llega el momento clave de la separación-despedida. Caminamos hacia la clase, y al llegar me agacho y le doy un beso: – Adiós carinyo, hasta luego!”. Su cara y su mirada me decían: “Mamá, tranquila, ya soy mayor y no  voy a llorar”. Y no lloró. Emoción contenida.

“Ya está hecho” me dije mientras salía. Confieso que volví  atrás para mirarlo otra vez y ver que seguía “entero”. Ahora sí, nos fuimos la Bimba y yo, sin saber muy bien dónde ir y con el corazón en un puño, esperando que pasasen bien deprisa aquellos 90 minutos.

– Te lo has pasado bien? – Hemos hecho un círculo

– Con quién has jugado? – No lo sé

Muchas preguntas, pocas respuestas. Seguramente todo va por dentro, tendremos que estar atentos a como lo exterioriza.

COMPARTEIX-LO | COMPÁRTELOTweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on TumblrEmail this to someone

9 pensaments a “La història del primer dia d’escola | La historia del primer día de cole

  1. angaleta

    Mica en mica, tot al seu temps. Ara cal aprendre a gestionar i processar les emocions. El més important és acompanyar-lo i que sàpiga que ets al seu costat.
    I deixa’t acompanyar també tu, que això mai està de més.
    Una abraçada!

    Respon
  2. Tània

    No us deixen entrar a l’aula per acompanyar als vostres fills? Nosaltres a l’ escola on treballo ho portem a la pràctica ja fa 3 anys i la valoració és molt més que positiva. Les entrades són molt més relaxades, el nivell de tensió de pares i mares, nens i mestres és mínim, l’acomiadament és molt menys agressiu per l’infant i s’aconsegueix una millor transició. No ens agrada anomenar-ho adpatació, perque no es tracta que els nens s’adaptin a l’escola sinó que l’escola s’adapti a les necessitats emocionals dels infants. La veritat és que n’estem molt satisfets!
    Molt bon curs família!

    Respon
    1. small&nice

      Hola Tània! A l’escola bressol si que podíem, però ara ja no… potser per la quantitat de nens, espai, etc. Està clar que seria menys agressiu pels infants, però lamentablement crec que el que feu a la teva escola no és una pràctica generalitzada. Els nens pateixen i és necessària la màxima atenció, acompanyament i comprensió per part dels adults.

      Gràcies pel comentari!

      Respon
  3. Mònica

    Hola Vinyet!!! Moltes felicitats pel blog i per la familia tan bonica que has format. Et segueixo des de ja fa un temps i m’agrada molt tot el que escrius. Comparteixo la teva mirada envers l’educació i la criança dels nostres fills. Jo sóc mare d’un nen de 3 anys i també som de Sitges. Tinc molts dubtes pel que fa a l’escola. De fet cap de l’escoles que tenim m’acaba de fer el pes. El model d’escola que m’agradaria pel meu fill és tipus La Riera a Ribes però també crec que és important que l’escola estigui a prop de casa, així que no ell vull dur fora de Sitges. Veig que porteu al Roger a les Pies i et volia demanar la teva opinió. Jo busco una escola que respecti els diferents ritmes de cada infant, que transmeti valors i sobretot on aprenguin a aprendre. Moltes gràcies. Una abraçada,

    Mònica

    Respon
    1. small and nice Autor de l'entrada

      Hola Mònica!Gràcies per seguir-me i llegir el blog! I perdona que hagi tardat tant en contestar, però amb les vacances i tot això no entro tan sovint a gestionar el blog.
      A mi em passava el mateix que tu, cap escola m’acabava de fer el pes pel motiu que comentes, perquè també m’encanta la Riera i m’agradaria poder portar els meus fills en una escola així (ho hem intentat però és difícilíssim, no hi ha places i si n’hi ha, al ser de fora no tens els punts suficients). Però malhauradament a Sitges no hi ha cap escola amb un projecte d’aquestes característiques i a més públic, així que vaig triar la que més m’agradava. L’escola Pia ens cau super aprop de casa i al meu parer transmeten valors, estan per ells. Pero no deixa de ser una escola tradicional… amb tot el que això comporta, tots els nens assegudets a classe, tots han d’aprendre el mateix de la mateixa manera, etc etc.
      Ara estan començant el projecte de canvi “Sumem”, pots investigar a la seva web, i tinc l’esperança que les coses canviin en un futur proper.
      Espero haver-te ajudat!!!! Un petó

      Respon

Vols comentar alguna cosa? | Quieres decirme algo?