La ditxosa adaptació | La dichosa adaptación

la vuelta al cole

Sant tema aquest de l’adaptació. És el tema més tocat i retocat en les converses entre mares i pares a inicis de setembre. L’inici de la llar d’infants o de l’escola ens preocupa a alguns, i altres ho esperen amb candeletes, per poder respirar una mica tranquils. I parlant parlant sents de tot: llars que fan 2 setmanes d’adaptació (massa?), d’altres que comencen “a sac” i marxes deixant el nen/a plorant desconsolat i tu amb el cor encongit…

En el primer cas els pares i mares necessiten fer malabarismes a la feina per poder acompanyar el seu fill 1 hora i mitja, el primer dia, ara marxa mitja horeta i torna, demà 2 hores, passat una mica més… I a l’altre extrem aquelles llars que tenen la filosofia contrària, que et diuen que res d’adaptació, que tantes mares pel mig molesten, que millor que plorin i que ja s’acostumaran, que la vida és dura… ah, i que ploren al deixar-los però després s’ho passen de conya. I quin remei, pobrets. Ja que s’hi han d’estar tantes hores almenys intenten passar-ho de la millor manera possible… no?

Però què és millor per ells? I es que és un tema controvertit… Jo penso que els nens ho passen malament, molt malament. Per ells és un tràngol separar-se de nosaltres, no ho entenen. Viuen una situació molt estressant, difícil de superar, i que suposa un canvi enorme per ells. Parlo de la primera vegada que s’escolaritzen. I parlo, també us ho he de dir, des de la bona experiència, ja que en Roger mai ha plorat al quedar-se a la llar. Mai és mai. Per això ara m’estic preparant per quan comenci P3, perquè sé que serà molt diferent per ell: espai nou, nens nous i desconeguts, adults diferents i desconeguts… ai mare! Si nosaltres quan comencem una nova feina, per exemple, o anem a un lloc sols que no coneixem ningú estem tensos, nerviosos i no ho passem massa bé, imagineu-vos un nen de 3 anys! Quant tardem nosaltres a adaptar-nos a una situació totalment nova? Quan tornem a la feina després de les vacances, per exemple, oi que trobem a faltar la nostra parella? I fins i tot necessitem trucar-la vàries vegades al llarg del matí perquè tenim tristesa… És normal. Potser simplement hem d’intentar tenir més empatia amb els nens, compendre’ls millor, no titllar-los d’egoïstes ni dir que simplement ens prenen el pél. Jo sempre ho dic: les llars d’infants existeixen perquè les necessitem els pares i mares (bé, perquè el sistema està muntat per a que així sigui) no perquè les necessitin el nens!

Ho confesso: escric de nit perquè no m’adormo, i és que demà tinc reunió amb la futura tutora del Roger. Només sabem que es diu “Mòkina”, hahaha, segur que ens hi adaptarem ràpid 😉 Ja us explicaré.


Santo tema este de la adaptación. Es el tema más tocado y retocado en las conversaciones entre madres a inicios de septiembre. El inicio de la guardería o de la escuela nos preocupa a algunas, y otras lo esperan como agua de mayo, para poder respirar un poco tranquilas. Y hablando hablando oyes de todo: guarderías que hacen 2 semanas de adaptación (demasiado?), otras que empiezan “a saco” y tienes que irte dejando el niño/a llorando desconsolado, y tú con el corazón encogido …

En el primer caso los padres y madres necesitan hacer malabarismos en el trabajo para poder acompañar a su hijo 1 hora y media, el primer día, ahora márchate media hora y vuelve, mañana 2 horas, pasado mañana un poco más … Y en el otro extremo aquellas guarderías que tienen la filosofía contraria, que te dicen que nada de adaptación, que tantas madres por el medio molestan, que mejor que lloren, que ya se acostumbrarán, que la vida es dura … ah, y que lloran al dejarlos pero después se lo pasan genial. Y qué remedio, pobrecitos. Ya que tienen que estarse allí tantas horas, al menos intentan pasarlo de la mejor manera posible … no?

Pero ¿qué es mejor para ellos? Y es que es un tema controvertido … Yo pienso que los niños lo pasan mal, muy mal. Para ellos es un trance separarse de nosotros, no lo entienden. Viven una situación muy estresante, difícil de superar, y que supone un cambio enorme para su vida. Hablo de la primera vez que se escolarizan. Y hablo, también os lo tengo que decir, desde una buena experiencia, ya que Roger nunca ha llorado al quedarse en la guardería. Nunca es nunca. Por eso ahora me estoy preparando para cuando empiece P3, porque sé que será muy diferente para él: espacio nuevo, niños nuevos y desconocidos, adultos diferentes y desconocidos … ay madre! Si nosotros cuando empezamos un nuevo trabajo, por ejemplo, o vamos a un lugar solos donde no conocemos a nadie estamos tensos, nerviosos y no lo pasamos demasiado bien, imaginaros un niño de 3 años!  ¿Cuánto tardamos nosotros a adaptarnos a una situación totalmente nueva? Cuando volvemos al trabajo después de las vacaciones, por ejemplo, ¿verdad que echamos de menos nuestra pareja? E incluso necesitamos llamarla varias veces a lo largo de la mañana porque estamos melancólicos … Es normal. Quizás simplemente debemos intentar tener más empatía con los niños, comprenderlos mejor, no decir que son egoístas ni que nos toman el pelo. Yo siempre lo digo: las guarderías existen porque las necesitamos los padres, no porque las necesiten los niños!

Lo confieso: escribo de noche porque no puedo coger el sueño, y es que mañana tengo reunión con la futura tutora de Roger. Sólo sabemos que se llama “Mòkina”, jajaja, seguro que nos adaptaremos rápido;) Ya os contaré.

COMPARTEIX-LO | COMPÁRTELOTweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on TumblrEmail this to someone

2 pensaments a “La ditxosa adaptació | La dichosa adaptación

  1. Itacadventure - gLòRia

    Sort amb l’adaptació! Segur que al Roger li encanta la nova escola, ja ens explicarás.
    Veig que tens preparades les coses ja i no puc evitar veure que la bossa de la roba de recanvi és blanca llisa. Et recomano que facis un cop d’ull a la pàgina http://www.lolaandki.com i veuràs bossetes moníssimes per la roba de recanvi. Les dels nostres “petits aventurers” són d’allà i els encanta estrenar la bosseta a principi de curs amb el seu animal personalitzat. Aquest any ens toca ser una balena… A nosaltres també ens en fan per poder-les dur als nostres viatges!

    Respon
    1. small&nice

      Hola Glòria! La bossa que surt a la foto és provisional, perquè ens en estan fent una personalitzada. Gràcies per l’enllaç, me les he mirat i són molt mones! Un petó guapa i sort també amb la vostra tornada a l’escola!

      Respon

Vols comentar alguna cosa? | Quieres decirme algo?