Parir és poder

Som a la 11a Setmana Mundial del Part i Naixement respectats. I segurament molts i moltes us preguntareu: què vol dir un part i naixement respectats? Per entendre-ho bé jo us recomano MOLT que us llegiu el post “El parto y el rock&roll” perquè ho explica perfectament.

parir és poder

Jo no sóc cap activista “pro part natural”, però sí que sóc sensible a aquests temes, des d’abans de néixer el Roger i sobretot després, que m’he interessat més i he buscat i llegit molta informació sobre tipus de parts, sobre la manera de néixer, sobre la cesària, les doules, etc.

I fa temps que penso en escriure un post sobre això, però la veritat, no sabia com enfocar-lo. Hi ha moltes sensibilitats diferents sobre aquest tema i aquest és un blog molt personal: podria parlar del meu part i de com el vaig viure, de les vivències de les dones que m’envolten, de la meva percepció de l’estat general de desinformació en el que moltes dones es troben… però donant-li voltes finalment mai l’he arribat a escriure.

Però és que avui he vist un vídeo que m’ha impactat molt. I he pensat que l’havia de compartir, he tingut aquesta necessitat. En realitat n’he vist molts de vídeos de parts, però aquest m’ha emocionat especialment, m’ha fet vibrar i m’ha commogut moltíssim. I és el que m’ha empès a escriure aquest post.

 

I després de veure’l m’he dit a mi mateixa: QUÈ CARAI??! TOTHOM hauria de tenir dret a parir així: amb respecte, amb silenci, amb intimitat, amb pau i tranquil·litat, amb AMOR. Perquè és un moment importantíssim, grandíssim i l’hauríem de poder viure amb plenitud, sense deixar-lo a l’atzar o a la sort, perquè és crucial el que passi i pot tenir impactes a la salut. No podem deixar que ens programin una cesària perquè el bebè “és gran” a la setmana 38, que ens facin parir estirades, que ens trenquin la bossa sense demanar-nos permís i sense motiu, només les presses. “És que no dilates”, i dic jo “quina pressa hi ha?”, potser no dilato perquè estic cagada de por, o perquè estic estirada, perquè no para d’entrar i sortir gent d’una sala gris i freda, perquè m’han fet 50 tactes 50 persones diferents, perquè em diuen que no em queixi, perquè em miren amb mala cara quan demano que tinc set… Sabeu per què ens enxufen oxitocina sintètica per la vena? El nostre cos en fabrica de forma natural, sí, és l’hormona de l’amor, i només caldria deixar-la fluir… però és clar, en un ambient hostil, extrany i amb por, l’adrenalina ho impedeix! A qui no se li han pujat sobre la panxa per apretar i fer sortir el bebè? Sabíeu que d’això se’n diu la maniobra de Kristeller i està contraindicada?! Per no parlar dels inicis de la lactància, de l’oferiment de llet artificial a molts hospitals, de la manca de suport i acompanyament…

Evidentment no tots els centres sanitaris són iguals, n’hi ha molts que han deixat enrera protocols absurds i tracte paternalista. Des de fa temps hi ha moltes dones (cada vegada més) que opten per parir a casa, amb l’atenció d’un equip de llevadores especialtzat, o a cases de parts. De la mateixa manera també cal tenir en compte que a vegades hi pot haver situacions complicades i de risc, i llavors una cesària és necessària i pot salvar vides.

Informem-nos, tenim drets, i els nostres bebès tenen dret a néixer en pau, amb amor i a rebre l’últim batec de sang del cordó que els ha lligat a nosaltres durant molts mesos. El part és nostre, no del metge ni de l’hospital, ni del ginecòleg de guàrida, ni de la borde de la infermera que et mira malament si fas un “ai”.  Podem parir. Que ens respectin, ens ho mereixem, per crear la vida i portar-la al món.

I que cadascú pareixi com vulgui, però que puguem ser lliures per decidir-ho, i només podrem escollir lliurement si tenim tota la informació. Hi ha opcions i jo ho tinc clar: si torno a parir ho faré diferent: amb més coneixements, amb més informació, amb menys por, amb més preparació. No deixaré que em tornin a robar aquest moment.

 

Enllaços d’interès:

 

COMPARTEIX-LO | COMPÁRTELOTweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on TumblrEmail this to someone

5 pensaments a “Parir és poder

  1. IFeelCook

    Quin post més interessant, moltes gràcies per compartir tota aquesta informació. Jo encara no tinc fills però també, com tu, sóc molt sensible a aquestes temes. Me’l guardo per un futur, espero que proper.

    Respon
  2. Diana

    M’ha emocionat molt el post! Tot i que ja havia vist el video abans.
    Tinc un fill de gaire bé 3 anys i ara estic embarassada de 7 mesos i mig. El meu primer part i com van decidir per mi, fa que vulgui que aquesta segona vegada sigui diferent!
    Veig que no sóc l’única

    Respon
  3. Anna

    Vinyet m’ha agradat molt el teu escrit i hi estic plenament d’acord. Jo he viscut dos parts i tots dos van ser molt i molt diferents però no són els parts que jo hauria desitjat. De ben segur que si torno a viure aquest moment lluitaré per tenir un part respectat, per viure aquest moment tant especial amb la intimitat, el respecte i la serenitat que aquest acte de donar a llum requereix. Desitjo que l’Adrià neixi tal i com tu desitges.

    Respon
    1. small and nice Autor de l'entrada

      Gràcies Anna! Estic fent el possible per a que sigui així. Si no pot ser hauré d’acceptar les coses com vinguin, però serà perquè és absolutament necessari.

      Respon

Vols comentar alguna cosa? | Quieres decirme algo?