37 mesos. Ens abracem molt, com els que fan gol

La primavera ja ha arribat a casa, llum i color, i les floretes que fan acte de presència! M’encanta, em posa de bon humor.

primavera a casa

primavera a casa 2

 

IMG_9176

 

És dia 25, la cita clàssica del blog. Avui en Roger fa 3 anys i un mes. Si fins ara semblava que li agradaven bastant les pilotes, ja puc afirmar amb seguretat que es torna boig per jugar a futbol. Sortim de la llar d’infants  i em demana anar amb la moto al parc per jugar amb la pilota del Barça. Home, què us pensaveu? Si no és la del Barça no juga!

IMG_9174

IMG_9178 IMG_9177

I no és que jo hi entengui molt, però hi té traça. Ja corre amb la pilota als peus, sap els noms d’alguns jugadors (sobretot coneix Mesi i Víctor Valdés), mira amb atenció els partits, fa comentaris i sap distingir l’àrbitre! Hahaha! És divertidíssim.

Corre i corre , xuta fort i sap botar-la, i s’emociona cada vegada que aprén a fer alguna cosa nova! En fi, que m’ha tocat un nen que és més de moure’s que no pas de seure a dibuixar, està clar… I dins de casa ja li tinc dit que no es xuta fort, que es fan “pases” per terra, però em diu “mama, si no passa res! Això (assenyalant el menjador) és el camp del Barça!“.  Però el que més li agrada és tirar-se al terra com fan els porters i abraçar-se per celebrar els gols! “Mama, s’abracen!” va dir la primera vegada que va veure com els jugadors s’amuntagaven després de marcar; “Perquè estan molt contents” vaig dir-li jo.  I ara ell m’abraça, i és feliç.

Captura de pantalla 2014-03-25 a les 19.46.02

Abracem-nos més,  sempre. Per un gol o per qualsevol altra cosa. O sense cap motiu. Una abraçada transmet moltes coses, i ens fa sentir importants.

roger i mamiI està clar, que ells sempre són el més important.

COMPARTEIX-LO | COMPÁRTELOTweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on TumblrEmail this to someone

Vols comentar alguna cosa? | Quieres decirme algo?