3 anys, “ja sóc gran!”

Fa 3 anys que li vaig veure la careta al Roger per primera vegada. M’agrada fer l’exercici d’intentar recordar aquell moment d’immensa felicitat, perquè amb el pas del temps sembla que la imatge que tens al cap es vagi diluint.  Sentir-lo, abraçar-lo, tocar-lo després de tantes setmanes esperant i veient com creix dins la teva panxa, és la millor recompensa del món mundial.  Abans de viure un moment així  pots creure que són “cursilades”…  cursi o no, i sigui com sigui, crec que mai podré fer res millor que tenir el meu fill.

Aquell 25 de febrer de 2011 va ser el punt de partida per a moltes coses: celebrar aniversaris, estimar “fins al cel“, patir, ser més pacient, gaudir veient com creix, com parla,  com cada vegada és més ell. I sí, tot passa depressa, massa, i deixes de canviar bolquers, d’adormir-lo en braços i de donar-li la maneta per ajudar-lo a caminar, per passar a cridar “compte Roger!!!” corrent darrera seu, hahaha… sembla mentida! Vas veient com, mica en mica, deixa de ser tan teu per ser ell mateix, i vas fent-te a la idea que ja no et necessita tant.  Una miqueta de nostàlgia sí, però alhora alegria de saber-lo sa i fort i cada cop més independent. La cosa rutlla penso!

Avui en Roger ha anat a la llar com un dia qualsevol, però per ell era especial: s’ha posat la corona i ha portat uns detalls de record pels seus companys de classe. Han ballat, suat i jugat. I a casa hem continuat celebrant-ho, bufant les espelmes i obrint el regal. Com diu ell, “mama,  ja sóc gran“.

IMG_8746

IMG_8758

IMG_8726

 
                  IMG_8729   IMG_8727

I per molts més Roger!

COMPARTEIX-LO | COMPÁRTELOTweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on TumblrEmail this to someone

Vols comentar alguna cosa? | Quieres decirme algo?