Pa de pessic. Diumenge a la tarda.

No sóc gaire de fer pastissos. De fet no en sé gaire ni tampoc m’he preocupat mai massa per aprendre’n. Només faig pa de pessic. Només vaig interessar-me en aprendre a fer el seu pa de pessic. Me’l va ensenyar a fer una persona molt especial per a mi. De tant en tant en faig. Encara guardo el mateix full de llibreta on vaig apuntar-me, depressa, els ingredients i les mesures, un dia de cada dia qualsevol, un dels molts que passava per casa seva a berenar, o a dinar, o a esmorzar… a fer companyia i explicar-li les meves coses.

Ara el pa de pessic és al forn i ella al meu cap. Aquella olor, aquelles mans, aquella casa, han vingut al meu cap i no poden marxar. I fer el seu pa de pessic és com tornar-la a tenir amb mi, ha fet reviure el seu record. Estarem uns dies menjant pa de pessic de la tieta, i trencaré amb els dits un tros de xocolata negra per acompanyar-lo, com m’agrada i com ella feia.

IMG_7537

IMG_7539IMG_7541Tieta, he afegit ratlladura de poma, i crec que em quedarà boníssim… al Roger segur que li encantarà. I gràcies per la recepta!

IMG_7544Ja ho veieu, així passem un diumenge a la tarda ben recollidets a casa. Esperant que el pa de pessic es faci, ben a poc a poc…

 

IMG_7549

IMG_7553IMG_7552

IMG_7554

COMPARTEIX-LO | COMPÁRTELOTweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on TumblrEmail this to someone

5 pensaments a “Pa de pessic. Diumenge a la tarda.

  1. ohlalamavieenrose

    Una entrada molt entranyable, casolana, recollida i càlida… transmet molta tranquil.litat i ganes de menjar un trosset d’aquest pa de pessic amb la presa de xocolata, negra per mi si us plau !!
    Bona tardor Vinyet

    Respon

Vols comentar alguna cosa? | Quieres decirme algo?