9 mesos | 9 months

                                 

Ja han passat 9 mesos d’aquell 25 de febrer! Tan petitó com era i tant que deia “la gent” que no s’engreixava prou, i ara… mireu quin tros de nen! I com li agrada menjar!

No canviaria res del que he fet en tots aquests mesos. Els inicis van ser “durillos” (com totes les mares novates és clar) però era molt i molt feliç. La lactància materna ha estat una opció, en alguns moments difícil i que molta gent no comprèn ni recolza, però molt i molt satisfactòria: m’ha donat moments d’absoluta felicitat, d’intimitat, d’amor pel meu fill, de compartir-ho tot, de ser i sentir-me “molt mare”… sobretot perquè sabia que el que li estava donant era el millor que podia oferir-li, el millor regal per sempre.

Sort en vaig tenir del suport del Ferran, la Joana, la Sara, que van perdre temps i saliva animant-me i donant-me ànims en els moments més baixos, ma mare i mon pare que sempre han aguantat els meus malhumors i dubtes, en fi, ara amb la perspectiva del temps ho valoro tot moltíssim!

Aquesta edat d’ara és divertidíssima. Mica en mica es va obrint la seva personalitat i comencem a disfrutar d’ell d’una manera nova: més somriures, més abraçades, més comunicació. És una passada com absorveixen informació i aprenen coses noves cada dia: ahir va fer “adèu” amb la mà, i ja diu “pa pa pa” i “ma ma ma” per exemple. No sé com explicar-ho, però em sento connectada a ell d’una forma que no havia experimentat fins ara, i la maternitat em fa sentir bé, positiva. Estic emocionada per anar veient com creix i evoluciona el meu petit bonic.

Quina aventura m’espera demà? 🙂 Bon cap de setmana!

COMPARTEIX-LO | COMPÁRTELOTweet about this on TwitterShare on FacebookPin on PinterestShare on Google+Share on TumblrEmail this to someone

3 pensaments a “9 mesos | 9 months

  1. Carme Escoriza

    M’emociona Vinyet. Em fa recordar els primers sentiments quan ets mare, uns sentiments que, t’anuncio- van creixent exponencialment dia rere dia. Desapareixen aquells saxonets que tant ens agrada mossegar pero apareixen nous aromes, noves mirades, noves complicitats, nou, nou, nou…agafen la directa i són imparables…

    Respon

Vols comentar alguna cosa? | Quieres decirme algo?